Govern de Catalunya 2024-2028

Govern de Catalunya 2024-2028

Dades
Tipus	gabinet Govern de Catalunya
Història
Reemplaça	Govern de Catalunya 2021-2024
Creació	12 agost 2024
Format per	Sònia Hernández Almodóvar, conseller de Cultura (2024–) Esther Niubó Cidoncha, conseller d'Educació i Formació Professional (2024–) Francesc Xavier Vila i Blanche, conseller de Política Lingüística (2024–) Òscar Ordeig i Molist, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2024–) Berni Álvarez, conseller d'Esports (2024–) Jaume Buch Vallverdú, conseller d'Unió Europea i d'Acció Exterior (2024–) Núria Montserrat Pulido, conseller de Recerca i Universitats (2024–) Olga Pané i Mena, conseller de Salut (2024–) Ramon Espadaler i Parcerisas, conseller de Justícia (2024–) Eva María Menor Cantador, conseller d'Igualtat i Feminisme (2024–) Alícia Romero Llano, conseller d'Economia i Finances (2024–) Albert Dalmau Miranda, conseller de la Presidència (2024–) Miquel Sàmper i Rodríguez, conseller d'Empresa i Treball (2024–) Núria Parlon i Gil, conseller d'Interior (2024–) Mónica Martínez Bravo, conseller de Drets Socials (2024–) Sílvia Paneque i Sureda, conseller de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (2024–) Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat de Catalunya (2024–)

El Govern de Catalunya de 2024 està presidit des del 12 d'agost de 2024 per Salvador Illa en el marc de la quinzena legislatura situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià.^[1]

El Partit dels Socialistes de Catalunya va formar govern en solitari després de la investidura del President Illa amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns.

El President Illa va anunciar en el debat de política general de 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya.^[2]

Entre els compromisos assumits pel PSC amb ERC en l'acord d'investidura, el govern va tirar endavant la llei de l'amiant, l'estatut de municipis rurals i la llei de memòria democràtica, que van posar en marxa el govern de Pere Aragonès la legislatura anterior.^[3]

El govern va rebutjar el traspàs del control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, competència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia i que el govern de Pere Aragonès va acordar per als Mossos d'Esquadra però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions.^[4]

Composició inicial del Govern.^[5]

Departament	Conseller/a	Imatge	Partit	Cronologia
Presidència	Albert Dalmau Miranda			12 agost 2024-
Economia i Finances	Alícia Romero Llano			12 agost 2024-
Interior i Seguretat Pública	Núria Parlon i Gil			12 agost 2024-
Territori, Habitatge i Transició ecològica	Sílvia Paneque i Sureda			12 agost 2024-
Salut	Olga Pané i Mena		Independent	12 agost 2024-
Drets Socials i Inclusió	Mònica Martínez Bravo			12 agost 2024-
Igualtat i Feminisme	Eva Menor Cantador			12 agost 2024-
Empresa i Treball	Miquel Sàmper i Rodríguez		Independent	12 agost 2024-
Justícia i Qualitat democràtica	Ramon Espadaler i Parcerisas			12 agost 2024-
Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació	Òscar Ordeig i Molist			12 agost 2024-
Educació i Formació Professional	Esther Niubó Cidoncha			12 agost 2024-
Política lingüística	Francesc Xavier Vila Moreno		Independent	12 agost 2024-
Cultura	Sònia Hernández Almodóvar		Independent	12 agost 2024-
Esports	Bernardo Álvarez Merino			12 agost 2024-
Recerca i universitats	Núria Montserrat Pulido		Independent	12 agost 2024-
Unió Europea i Acció Exterior	Jaume Duch i Guillot		Independent	12 agost 2024-