Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). El sistema electoral triat fou el mateix que regia per les Corts Espanyoles, conegut com a majoritari per districtes, amb reserva de minories, de tal manera que l'elector disposava d'un nombre múltiple de vots d'uns 3/4 dels diputats a elegir en la seva circumscripció. A la pràctica aquest sistema representava que la candidatura guanyadora s'enduia aquestes 3/4 parts dels escons (el que es coneixia com a "majories") i el segon partit la resta ("minories"). Els partits menors tenien molt poques possibilitats d'aconseguir representació. Al Parlament s'elegien 68 diputats de majoria i 17 de minoria.
L'última sessió del Parlament, a la seu del palau, fou l'1 d'octubre de 1938, el mateix mes que el general Franco decretà la suspensió del règim autonòmic, en derogar-ne l'Estatut de Núria. La Generalitat començà aleshores els anys de l'exili.
↑Renuncià a l'acta ja que també havia estat escollit per Lleida i aquesta quedà vacant.
↑Renuncià a l'acta ja que també havia estat escollit per Tarragona.
↑Segons la GEC[10] i Vicenç Riera Llorca Els exiliats catalans a Mèxic fou diputat d'USC i no pas d'ERC.
↑Tot i que ell sempre es considerà un diputat de la UC integrat a Esquerra, rebé la desautorització de la direcció d'UC perquè deixés de presentar la seva condició de membre destacat d'UC com a presentació electoral. Encara el 1933 la direcció d'UC hagué de reiterar que Solé no representava com a diputat aquesta organització.
