Giovanni Angelo Montorsoli
Giovanni Angelo Montorsoli (Florència, 1507-1563) va ser un escultor i arquitecte italià del segle xvi.[1] Va col·laborar amb Miquel Àngel a la sagristia nova de la basílica de Sant Llorenç a Florència, on va esculpir el San Cosma al costat de la Madonna (1536-37). Va actuar en molts camps, com a restaurador d'estàtues antigues, com a arquitecte i productor de decoració de festivitats. A més a més va construir nombrosos monuments, com la tomba de Mauro Mafferi (1537) al Duomo de Volterra i la tomba d'Andrea Doria (1541) a l'església de Sant Mateu a Gènova. Es va establir a Messina entre 1547 i 1557, quan el Senat d'aquella ciutat l'havia nomenat per a edificar, a la desembocadura de l'aqüeducte de Camaro (1530-47), sobre la plaça del Duomo, una font d'utilitat pública amb un motiu decoratiu.[2] Aquesta escultura va tenir a més una funció notable a l'escenografia urbana. Situada davant de la catedral, però allunyada de l'eix longitudinal, la construcció va implicar la reurbanització de tota la plaça, incloent-hi la demolició de l'església de Sant Llorenç. Montorsoli va rebre a més a més l'encàrrec de construir la nova església de Sant Llorenç. La sistematització de la Plaça del Duomo, en quina escultura i espai urbà resultaven indissolubles, va ser una de les primeres experiències urbanístiques d'importància que van tenir lloc a Sicília. Obres realitzades a Messina
Referències
|