Gino Bechi

Gino Bechi

(1949)
Biografia
Naixement	16 octubre 1913 Florència (Itàlia)
Mort	2 febrer 1993 (79 anys) Florència (Itàlia)
Residència	Florència
Activitat
Camp de treball	Cant, òpera i interpretació
Ocupació	actor, cantant d'òpera
Gènere	Òpera
Alumnes	Zdzisława Donat
Veu	Baríton
Instrument	Veu

Gino Bechi (Florència (Toscana), 16 d'octubre, 1913 - Idem. 2 de febrer, 1993), va ser un baríton i actor italià.

Es va apropar a la música als disset anys amb els mestres Frazzi i De Giorgi, debutant el 1936 a Empoli com Germont a La traviata. Aviat es va convertir en un dels cantants d'òpera italians més importants, sent cridat, entre d'altres, al "Teatro alla Scala", l'Òpera de Roma, Lisboa i els principals teatres d'Amèrica del Sud.

L'any 1950, després de l'actuació de Falstaff al Covent Garden de Londres amb el conjunt Scala, la crítica no va tenir paraules d'elogi per a ell, probablement també per una certa "al·lèrgia" coneguda de la crítica anglesa a les veus molt timbrades del Escola italiana,^[1] que a més una tradició discutible tindria com a aliena a l'últim personatge de Verdi. El 1958 va tornar a Londres, a Drury Lane, a Guillaume Tell, aquesta vegada amb un gran èxit.

Es va retirar dels escenaris l'any 1965. En els anys següents va dirigir una escola de formació per a joves cantants d'òpera a Florència. Va ser president del concurs internacional de cant que portava el nom d'Ettore Bastianini a Siena.

Dotat d'una veu de gran amplitud, extensió i timbre fi, algunes de les seves actuacions a les òperes de Verdi, com Otello, Rigoletto, Nabucco, van romandre memorables, convertint-lo en un dels cantants d'òpera més famosos entre els anys 1940 i 1950. Amb Maria Caniglia i Beniamino Gigli va formar un trio d'artistes la fama dels quals va anar més enllà de l'esfera del públic de l'òpera (eren sobrenomenats en broma "el Trio Lescano de l'òpera").^[2]

Va ser repartit diverses vegades en pel·lícules musicals, tant d'òpera com no d'òpera, i la seva popularitat entre el gran públic continua especialment lligada a la cançó de Cesare Andrea Bixio La strada del bosco, la banda sonora de la pel·lícula Fuga a due voci, que es va convertir en un dels seus plats favorits d'autor.

Està enterrat al Cementiri Monumental de la Misericordia dell'Antella a Bagno a Ripoli, a la província de Florència.^[3]

• Franco Alfano
  • Risurrezione (Simonson Ivanovich)
  • Don Juan de Manara
• Vincenzo Bellini
  • I puritani (Riccardo)
• Georges Bizet
  • Carmen (Escamillo)
  • I pescatori di perle (Zurga)
• Piotr Ilitx Txaikovski
  • Ievgueni Oneguin (Ievgueni Oneguin)
• Alfredo Catalani
  • La Wally (Vincenzo Gellner)
• Francesco Cilea
  • L'Arlesiana (Baldassare)
• Gaetano Donizetti
  • Lucia di Lammermoor (Enrico)
  • La favorita (Alfonso XI)
  • Poliuto (Severo)
• Umberto Giordano
  • Andrea Chénier (Carlo Gerard)
• Charles Gounod
  • Faust (Valentin)
• Ruggero Leoncavallo
  • I pagliacci (Tonio)
  • Zazà (Cascart)
• Pietro Mascagni
  • Cavalleria rusticana (Alfio)
• Jules Massenet
  • Thaïs (Athanael)
• Claudio Monteverdi
  • Il combattimento di Tancredi e Clorinda
• Wolfgang Amadeus Mozart
  • Don Giovanni (Don Giovanni)
• Giuseppe Mulè
  • La baronessa di Carini
• Amilcare Ponchielli
  • La Gioconda (Barnaba)
• Giacomo Puccini
  • Gianni Schicchi (Gianni Schicchi)
  • La bohème (Marcello)
  • Tosca (Scarpia)
• Ludovico Rocca
  • Monte Ivnor
• Gioachino Rossini
  • El barber de Sevilla (Figaro)
  • Guglielmo Tell (Guglielmo Tell)
• Antonio Salieri
  • Falstaff
• Richard Strauss
  • Salomè (Jochanaan)
• Ambroise Thomas
  • Hamlet (Hamlet)
• Giuseppe Verdi
  • Aïda (Amonasro)
  • Ernani (Carlo V)
  • Falstaff (Falstaff)
  • Il trovatore (Conte di Luna)
  • La forza del destino (Carlo)
  • La traviata (Germont)
  • Nabucco (Nabucco)
  • Otello (Jago)
  • Rigoletto (Rigoletto)
  • Un ballo in maschera (Renato)
• Richard Wagner
  • Siegfried (Wanderer)

• Fuga a due voci, direcció de Carlo Ludovico Bragaglia (1943)
• Torna a Sorrento, direcció de Carlo Ludovico Bragaglia (1945)
• Pronto, chi parla? (1946)
• Amanti in fuga, direcció de Giacomo Gentilomo (1946)
• Il segreto di Don Giovanni (1947)
• Arrivederci, papà! (1948)
• Una voce nel tuo cuore, direcció de Alberto D'Aversa (1949)
• Follie per l'opera, direcció de Mario Costa (1949)
• Signorinella, direcció de Mario Mattoli (1949)
• Soho Conspiracy, direcció de Cecil H. Williamson (1950)
• Aida només la veu (1953)
• Canzoni a due voci, direcció de Gianni Vernuccio (1953)
• Sinfonia d'amore, direcció de Glauco Pellegrini (1954)
• La chiamavan Capinera... (1957)
• La traviata (1968)

• Béchi, Gino, a Treccani.it – Enciclopèdies en línia, Institut de l'Enciclopèdia Italiana.
• Bechi, Gino, a sapere.it, De Agostini.
• (anglès) Gino Bechi, a Genius.com.

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Gino Bechi

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gino Bechi