Ievgueni Oneguin (Txaikovski)
Eugeni Oneguin (Евгений Онегин, Ievgueni Oneguin, en rus) és una òpera (escenes líriques) en tres actes amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de K. Shilovski i Modest Txaikovski, germà del compositor, basat en la novel·la homònima en vers d'Aleksandr Puixkin, publicada l'any 1831. Txaikovski es va negar a que l'obra fóra estrenada al Teatre Bolxoi perquè desconfiava que els seus madurs i acomodats cantants pogueren transmetre la frescor i la vitalitat que ell desitjava, de manera que va decidir estrenar-la en una funció al Conservatori de Moscou, a càrrec d'un grup d'estudiants, el 29 de març de 1879. Posteriorment s'estrenaria al Teatre Bolxoi de Moscou. Les parts més conegudes de l'òpera inclouen l'ària de la carta de Tatiana, la reflexió de Lenski abans del duel i l'ària del príncep Gremin sobre Tatiana. La música també inclou diversos ballets, entre els quals s'ha fet cèlebre la polonesa del tercer acte. Eugeni Oneguin és el drama de l'amor mal sincronitzat. En un primer moment, Tatiana és rebutjada pel vividor i home de món Oneguin, que fins i tot es permet donar-li lliçons de comportament. Després, avorrit dels plaers mundans, Oneguin s'adona dels seus sentiments i tracta de recuperar a una dona que ara se li presenta esplendorosa, però és massa tard: Tatiana, casada amb un ric militar retirat, el rebutja pels convencionalismes socials. Eugeni Oneguin és part del repertori operístic, se sol interpretar amb regularitat i n'hi ha diverses gravacions. ArgumentActe ILarina, una dama russa, té dues filles, Olga i Tatiana, amb caràcters completament distints. Olga és molt riallera mentre que Tatiana és melancòlica. Resideixen en el camp, en una hisenda propietat de la família. Arriba Lenski, acompanyat per Oneguin, jove propietari d'una hisenda pròxima. Lenski està promés a Olga, mentre que Oneguin és un jove elegant i vividor, tot i que agradable. Tatiana s'enamora d'ell immediatament i decideix escriure-li aqueixa mateixa nit una carta declarant-li la seua passió. Acte IIDurant la festa de l'aniversari de Tatiana, Oneguin li diu que no pensa casar-se amb ella i al llarg de tota la festa es dedica a cortejar a Olga, la seua germana, a la vista de tot el món. Lenski, ofés, el repta a un duel. Onegin mata al seu amic en el duel i, afligit i trastornat per haver matat al seu únic i millor amic de manera tan estúpida, decideix abandonar la hisenda i intentar refer la seua vida lluny d'aquell indret. Acte IIIDos anys després d'allò, Oneguin arriba a Sant Petersburg, i assisteix a un ball que dona, en el seu palau, el príncep Gremin. Aquest li presenta a la seua esposa, que resulta ser Tatiana. En aquest moment, Oneguin sent que en realitat sempre va estar enamorat de Tatiana i vol que ella li corresponga. No obstant això, Tatiana el rebutja: és massa tard. Se separen per sempre. Vegeu tambéEnllaços externs |