Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ginkgo

Infotaula d'ésser viuGinkgo
Ginkgo Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
199,6 Ma-0 Ma
Juràssic[1] a recent
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClasseGinkgoopsida
FamíliaGinkgoaceae
GènereGinkgo Modifica el valor a Wikidata
L., 1771
Nomenclatura
Sinònims
Salisburia Sm.[2]
Espècies
G. adiantoides

G. apodes
G. biloba
G. cranei
G. digitata
G. dissecta
G. gardneri
G. ginkgoidea
G. huolinhensis
G. huttonii

G. yimaensis

El ginkgo (Ginkgo) és un gènere de gimnospermes de la divisió Ginkgophyta del qual només en queda una espècie, Ginkgo biloba.[3]

El terme Ginkgo s'empra per a classificar les plantes que tenen més de quatre nervadures per segment, en tant que el Baiera s'empra per als que en tenen menys de dos.

El ginkgo modern és un fòssil vivent, amb fòssils clarament propers a ell del període permià, fa 270 milions d'anys. Es van estendre i diversificar per tota Lauràsia durant el Juràssic mitjà i el Cretaci i començà a escassejar a partir d'aleshores. Fins al Paleocè, el Ginkgo adiantoides era l'única espècie que hi restava i, al final del Plistocè, els fòssils de ginkgo desaparegueren de tots els registres, a excepció d'una petita zona de la Xina central, on ha sobreviscut l'espècie moderna.

Referències

  1. Taylor, Thomas N.; Edith L. Taylor. The Biology and Evolution of Fossil Plants. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall, 1993, p. 138, 197. ISBN 0-13-651589-4. 
  2. «Genus: Ginkgo L.». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area. Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: 26 març 2008]. "Illegal and superfluous name (Vienna ICBN Art. 52) for Ginkgo L."
  3. «BioLib: Biological library». [Consulta: 25 gener 2023].

Enllaços externs

  • Informació de la University of California Museum of Paleontology (anglès)
  • Ginkgo Museum, Weimar, Alemanya (alemany)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9