Gerhard Fritz Kurt Schröder (Mossenberg-Wöhren, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 7 d'abril de 1944) és un polític alemany del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya que va ser cap de govern o canceller d'Alemanya (en alemany Bundeskanzler) entre els anys 1998 i 2005. És un amic íntim de Vladímir Putin.[1]
Llicenciat en dret, va ser president de les joventuts de l'SPD entre els anys 1976 i 1980. El 1990 guanyà les eleccions regionals a la Baixa Saxònia i fou ministre-president del land fins al 1998.[2]
Guanyà les eleccions federals alemanyes de 1998 davant el seu contrincant del CDU Helmut Kohl per majoria simple i fou nomenat canceller gràcies al pacte de govern amb Els Verds.[3] El 2002 va ser capaç de revalidar el seu mandat després de l'empat tècnic del SPD i la CDU a les eleccions federals alemanyes de 2002. Tot i perdre 47 escons en aquelles eleccions, l'augment d'Els Verds li va permetre mantenir la coalició de govern que el va portar a un segon mandat com a canceller d'Alemanya.[4] En aquest segon mandat es va oposar a la Invasió de l'Iraq de 2003 i hagué de fer front a la greu crisi econòmica que va provocar la desfeta del partit socialdemòcrata alemany a diverses eleccions locals i regionals. El 2005 Schröder va convocar anticipadament les eleccions federals alemanyes de 2005 que va perdre enfront d'Angela Merkel.[2]
Relació amb Putin
Unes setmanes després de jubilar-se com a canceller, va rebre encàrrecs honorífics molt lucratives en empreses d'estat russes com ara «senyor del gasoducte»[5] Nord Stream AG, la banca Rosneft i Gazprom, recomanat per Vladímir Putin, que considera com un amic personal.[1] La seva posició russòfila i el fet que va refusar distanciar-se'n encara l'abril 2022, en plena guerra d'Ucraïna, li va fer perdre molta simpatia.[1] Unes seccions de l'SPD van demanar la seva exclusió del partit.[6] La seva lleialtat incondicional devers son amic Putin va suscitar sospites que seria sotmès a kompromat, recullit pels serveis secrets russos.[7] L'abril 2022 el parlament europeu el va amenaçar de sancions econòmiques i el parlament alemany li va treure uns privilegis al qual tenia dret com a excanceller.[8] El canceller i president del partit aleshores, Olaf Scholz, va prendre una posició ambivalent.[5] Accepta que perdi privilegis, però Scholz troba que sancions econòmiques serien exagerades com que seria massa humiliar Schröder.[9] Per la seva participació en l'empresa de gas rus, va rebre el malnom «GasGerd», un joc de paraules amb el mot alemany per a forn de gas (Gasherd).[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bennhold, Katrin «The Former Chancellor Who Became Putin’s Man in Germany [L'escanceller que va esdevenir l'home de Putin a Alemanya]» (en anglès). The New York Times, 23-04-2022. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 2,0 2,1 «Gerhard Schröder». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Adéu a Helmut Kohl». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ «Schröder repeteix mandat». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Weimer, Wolfram. «Pipeline-Schröder, von Biden entmachtet [Schroeder del gasoducte, desapoderat per Biden]» (en alemany). n-tv Nachrichten, 08-02-2022. [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ Ismar, Georg «Schon 14 Anträge für Parteiausschlussverfahren eingegangen» (en alemany). Der Tagesspiegel, 28-04-2022. ISSN: 1865-2263.
- ↑ Streib, Daniel «Was steckt hinter Gerhard Schröders Putin-Treue? [Què s'amaga darrera la lleialtat a Putin de Gerhard Schröder]». Badische neueste Nachrichten, 01-03-2022.
- ↑ Serra, Gemma C. «Schröder, l’excanceller sense sobresou ni despatx». El Punt Avui (ed. Girona), 21-05-2022, pàg. 25.
- ↑ Doll, Nikolaus «Gegen EU-Sanktionen – Warum Scholz seine Hand über Gerhard Schröder hält [Contra sancions eurpees – Perquè Scholz protegeix Gerhard Schröder]». Die Welt.
- ↑ «Plakate hängen überall in Deutschland: Satire macht sich über "GasGerd" Schröder lustig [Tot arreu a Alemanya hi ha cartells. La satira es mofa sobre "Gerd Forn de Gas"]» (en alemany). RTL, 28-04-2022. [Consulta: 26 maig 2022].
Enllaços externs
.jpg)
