Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Geoffrey Wilkinson

Plantilla:Infotaula personaGeoffrey Wilkinson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1921 Modifica el valor a Wikidata
Todmorden (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
FormacióImperial College London Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSome physico-chemical observations of hydrolysis in the homogeneous vapour phase (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1951 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballQuímica inorgànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OcupadorImperial College London Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralF. Albert Cotton, Alan Davison i Richard A. Jones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Sir Geoffrey Wilkinson (Todmorden, Anglaterra, 1921 - Londres, 1996) fou un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1973.

Biografia

Va néixer el 14 de juliol de 1921 a la població de Todmorden, situada al comtat de Yorkshire. Va estudiar química a la Universitat de Londres, on es graduà el 1941, i on el 1955 fou nomenat professor de química inorgànica.

L'any 1976 va ser fet Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Wilkinson morí el 26 de setembre de 1996 a la seva residència de Londres.

Recerca científica

El 1942 el professor Friedriech A. Paneth reclutava químics joves per al projecte de l'energia nuclear. Wilkinson va entrar en la selecció i fou enviat al Canadà, on va romandre als Laboratoris de Chalk River a Mont-real fins al 1946. Posteriorment va treballar al costat de Glenn T. Seaborg a la Universitat de Berkeley a Califòrnia, realitzant estudis de taxonomia nuclear, i després fou nomenat professor associat a l'Institut Tecnològic de Massachusetts on va iniciar la seva recerca sobre els compostos organometàl·lics dels metalls de transició com el monòxid de carboni i els alquens. Mitjançant la utilització d'espectres de difracció de raigs X va aconseguir trobar la constitució d'aquests compostos, demostrant com aquests contenien un àtom de ferro tancat entre dos anells de ciclopentandiè paral·lels, avui dia anomenats ferrocè.

Durant la seva curta estada a la Universitat Harvard va realitzar investigacions sobre les funcions de l'excitació dels protons en cobalt.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb el químic alemany Ernst Otto Fischer, pels seus treballs sobre compostos organometàl·lics.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9