Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Genís de Roma

Plantilla:Infotaula personaGenís de Roma
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEn llatí, Genesius
segle III Modifica el valor a Wikidata
Etiòpia?
Mort286 ↔ 303 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVia Tiburtina; relíquies a Santa Susanna (Roma) i S. Sabina (trasllades des de S. Giovanni della Pigna (Roma)) 
Activitat
Ocupacióactor, mim Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeRoma: Santa Susanna, Santa Sabina
Festivitat25 d'agost
IconografiaPalma de martiri, actuant, amb un instrument musical o una màscara d'actor
Patró deComediants, actors, ballarins, il·lusionistes; Vilassar de Dalt
Santa Susanna (Roma), on hi ha les presumptes relíquies del sant

Genís de Roma (Etiòpia?, segle iii - Roma, ca. 286 o 303) és un personatge llegendari, creat com a persona diferent a partir del culte a Roma de sant Genís d'Arle. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Llegenda

Genís era un actor i durant una actuació a Roma davant de l'emperador Dioclecià, va voler fer burla del cristianisme. Genís representava de forma satírica a un catecumen que demanava el baptisme: llavors, l'actor va veure que uns àngels li mostraven un llibre amb els seus pecats escrits. Genís es converteix de sobte a la fe cristiana i confessà el seu cristianisme a l'emperador. Aquest, furiós, el posà en mans del prefecte dels pretorians, qui el torturà perquè abandonés la seva actitud. En negar-s'hi, Genís va ser decapitat.

Culte

Va ser enterrat al cementiri de Sant Hipòlit a la via Tiburtina. Les seves relíquies, es diu, es van repartir entre San Giovanni della Pigna, a Santa Susanna di Termini i a la capella de Sant Llorenç.

És el sant patró d'actors, pallassos, comediants, còmics, ballarins, epilèptics, músics, impressors i víctimes de tortura. La seva festivitat és el 25 d'agost.

Dubtes sobre la seva historicitat

La llegenda del sant és tardana i les actes del martiri daten del segle vii, per la qual cosa són molt poc fiables. La figura del sant es va crear, en un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica, com a contrapart de sant Genís d'Arle, màrtir gal del segle iv a qui s'havia aixecat una església a Roma, ja al mateix segle iv. Amb el temps, l'església de sant Genís de Roma va donar lloc al "nou sant", i hom creà una tradició que en justifiqués l'existència.[1]

Tots dos sants comparteixen nom, part de la llegenda i data de festivitat, la qual cosa fa molt probable que es tracti de la mateixa persona amb diferents advocacions i cultes. No obstant això, s'argumenta en contra l'existència de relíquies del presumpte màrtir romà, encara que tampoc no se'n pugui provar l'autenticitat.

La seva història és idèntica a la d'altres sants, com Ardalió d'Alexandria o Filemó d'Arsinoe. Probablement, a partir d'una història real, es van crear diverses figures hagiogràfiques que la desenvoluparen.

Notes

  1. David Hugh Farmer, Oxford Dictionary of Saints. 4th ed. (Oxford: Oxford University Press, 1997), 200.

Bibliografia

  • (anglès) David Hugh Farmer, Diccionari Oxford de Sants. Quarta Edició. (Oxford: Oxford University Press, 1997).
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9