|
Gegants de Tarragona
Els Gegants de Tarragona els formen tres parelles de gegants, els gegantons Negritos, els gegants Moros i els gegants Vells. Tradicionalment, desfilen amb el Seguici Popular amb acompanyament musical de gralles i percussió. Es poden veure durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona. HistòriaLa primera notícia d'un gegant al Seguici Popular de Tarragona es remunta a l'any 1425.[1] El seu propietari va ser el Gremi de Sant Josep dels fusters des del 1514 fins al 1804. Al segle xix la seva custòdia va passar a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona. No sería fins a l'any 1851 que neixen els gegants de la ciutat construïts per l'escultor local Bernat Verdedol.[2] Gegants Moros de Tarragona (Els Gegants de la Ciutat) Rei Moro  Reina Mora Els Gegants de la ciutat de Tarragona (2015) Els Gegants de la Ciutat,[3] també són coneguts com Gegants Moros.[1] El gegant apareix documentat l'any 1425, i sembla que l'any següent ja s'enfronta amb el rei David.[3] Podrien estar inspirats en personatges reals i representar uns gitanos tarragonins, el Valatxo i la Maria, tot i que segons historiadors es demostra que representen els mateixos personatges que els gegants vells, ja que la geganta és realment cristiana. Des del segle passat els Gegants i els Negritos són portats per la colònia gitana de la Part Alta de la ciutat.[3] Quan desfilen, aquests gegants són acompanyats musicalment per la marxa dels Gegants de Tarragona, una melodia popular amb inspiració moresca que els grallers toquen en el moment de sortir i arribar a la plaça de la Font i al Pla de la Seu.[3] Els gegants de la Ciutat van er construits l'any 1851 per l'escultor Bernat Verderol.[3] Posteriorment, les figures van ser replicades el 1985 a partir de les antigues peces, per l'artista Barenys amb fibra de vidre.[3] El vestuari fou dissenyat per Ambrós Domingo.[3] El gegant vesteix de blau, porta un sable embeinat i l'escut de la ciutat a la mà dreta. Ella porta un vestit verd i un mirall o un ram de flors[1] a la mà esquerra. L'any 2015, es van restaurar amb motiu dels 30 anys de les rèpliques dels gegants.[4] Al Corpus del mateix any es va fer el comiat i a les Festes de Sant Magí es va fer un acte de la presentació del nou aspecte dels Gegants Moros de la ciutat. Gegants Vells de Tarragona o del Cós del Bou Els Gegants Vells van ser construits el 1825 per l'escultor Antoni Verdaguer i són les peces més antigues que actualment surten al Seguici Popular de Tarragona. És possible que amb motiu de la jura de la princesa Isabel II com a hereva de la corona d'Espanya, l'any 1833, sortissin ja com a gegants del municipi. Són de propietat municipal, encara que estan cedits als veïns del carrer del Cos del Bou des de l'any 1904. Les figures són ciselades en cartró pedra i volen representar un rei i una reina moros.[5] Ell porta a la mà dreta una porra, element característic dels gegants de certa antiguitat, i ella un ram de flors a la mateixa mà. Durant el Franquisme deixen de sortir durant molts anys, per aquesta raó estan ben conservats i no ha calgut cap rèplica. Tornen a sortir cap als anys 80 i l'any 1990 ja surten amb els gegants de la ciutat per les festes patronals, reconeixent-los com a gegants Vells de la ciutat. Gegantons NegritosPopularment coneguts com "El Negrito" i "La Negrita",[6] van ser cisellats per Bernat Verderol el 1856 i el 1859, respectivament.[7] El Negrito, fet de fusta, és un dels pocs gegants existents de mig cos a tot Europa (com ara el "Robafaves" o "Lladrefaves" de Valls, també negre) prova de la seva antiguitat. Actualment, els gegants Negritos que surten al carrer són una rèplica feta l'any 2006 per l'artista tarragonina Àngels Cantos.[7] El Negrito llueix un vestit blanc i la Negrita un de ratlles vermelles i blanques. És obligat que ell porti un rotllo de paper a la mà dreta, com a símbol del dret de ciutadania i la inscripció al registre civil.[1] Ella duu el lloro característic a la mateixa mà, la dreta. Els gegants negres o bé d'altres races del món han estat una constant en el conjunt de la imatgeria tradicional. Representen allò exòtic, desconegut i sorprenent.[7] Referències
|
||||||||||||
