Gaudefroyita

Gaudefroyita
Fórmula química	Ca₄Mn3+ 3(BO₃)₃(CO₃)O₃
Epònim	Christophe Gaudefroy (en)
Localitat tipus	mina Tachgagalt, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.60
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.60
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.03
Dana	27.1.2.1
Heys	10.4.6
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,6Å; c = 5,9Å;
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,805 a 1,810 nε = 2,015 a 2,020
Birefringència	δ = 0,210
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1964-006
Any d'aprovació	1964
Símbol	Gfy
Referències	[1]

La gaudefroyita és un mineral de la classe dels borats. Va ser anomenada l'any 1964 per Georges Jouravsky i François Permingeat en honor de Christophe Gaudefroy (1878-1971), eclesiàstic i mineralogista francès.^[1]

La gaudefroyita és un borat de fórmula química Ca₄Mn3+
3(BO₃)₃(CO₃)O₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Els cristalls són bipiramidals i rabassuts {1120}, o prismàtics {0110} amb terminacions piramidals prominents, de fins a 5 cm; també típicament en forma de cristalls cònics escalonats agrupats en agregats divergents.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gaudefroyita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

La gaudrefayita és un mineral hidrotermal poc comú en dipòsits de manganès.^[2] Va ser descoberta l'any 1964 a la mina Tachgagalt, a la Província d'Ouarzazate (Souss-Massa-Draâ, Marroc). També ha estat descrita a la pedrera Caspar, al volcà Bellerberg (Renània-Palatinat, Alemanya) i en múltiples indrets de Sud-àfrica.

Ha estat trobada associada amb els següents minerals: marokita, braunita, hausmannita, crednerita, pirolusita, calcita, quars, brucita (Tachgagalt, Marroc); barita, calcita, hidrogrossulària, manganita, bixbyita, braunita, hausmannita i hematita (districte de Kuruman, Sud-àfrica).