Gamma-glutamiltransferasa
La gamma-glutamiltransferasa (també γ-glutamiltransferasa, GGT, gamma-GT, gamma-glutamiltranspeptidasa;[1][2] EC 2.3.2.2) és una transferasa (un tipus d'enzim) que catalitza la transferència dels grups funcionals gamma-glutamil des de molècules com el glutatió a un acceptor que pot ser un aminoàcid, un pèptid o aigua (formant glutamat).[2][3]:268 La GGT té un paper clau en el cicle gamma-glutamil, una via per a la síntesi i degradació del glutatió, així com dels fàrmacs i els xenobiòtics desintoxicació.[4] Altres línies d'evidència indiquen que la GGT també pot exercir un paper pro-oxidant, amb efectes reguladors a diversos nivells en la transducció del senyal cel·lular i la patofisiopatologia cel·lular.[5] Aquesta transferasa es troba en molts teixits, el més habitual és el fetge, i té importància en medicina com a marcador diagnòstic. Importància clínicaLa GGT s'utilitza principalment com a marcador diagnòstic de l'hepatopatia. La determinació sèrica elevada es pot trobar en malalties del fetge, de les vies biliars, pàncrees i ronyons.[6][7] Normalment s'observen elevacions latents de GGT en pacients amb infeccions cròniques per hepatitis vírica que solen tardar 12 mesos o més a presentar-se. Els resultats de les proves individuals s'han d'interpretar sempre utilitzant l'interval de referència del laboratori que va realitzar la prova, tot i que els intervals de referència d'exemple són 15-85 UI/L per als homes i 5-55 IU/L per a les dones.[8] La GGT és similar a la fosfatasa alcalina en la detecció de malalties del tracte biliar. De fet, els dos marcadors es correlacionen bé, tot i que hi ha dades contradictòries sobre si la GGT té una millor sensibilitat.[9][10] En general, la determinació de les fosfatases alcalines encara és la primera prova per valorar una possible dificultat o interrupció del pas de la bilis (colèstasi). El principal valor de la GGT sobre les fosfatases alcalines està a comprovar que les elevacions de GGT són, de fet, degudes a una malaltia biliar; Les fosfatases alcalines també poden augmentar en determinades malalties òssies, però la GGT no ho fa.[10] Consum d'alcoholLa GGT s'eleva per la ingestió de grans quantitats d'alcohol. Tanmateix, la determinació d'alts nivells d'activitat de la GGT sèrica total no és específica de l'abús d'alcohol,[11] i la mesura de les transaminases alanina-aminotransferasa, l'aspartat-aminotransferasa i el quocient AST/ALT complementen aquesta informació.[12] Referències
|