|
Franz Krenn
Franz Krenn (Droß, 26 de febrer de 1816 – Sankt Andrä-Wördern, 18 de juny de 1897) fou un compositor austríac i mestre de composició. El seu oncle, qui va ser també el seu primer instructor, Ignaz Henritsch, va ser pupil de Joseph Preindl (1756-1823), qui al seu torn havia estudiat sota Alberchtsberger; De la mateixa manera, el professor més important de Krenn a Viena, Ignaz, Ritter von Seyfried (1776-1841) va ser també un pupil d'Albrechtsberger, i estudià piano amb el mateix Mozart. El primer treball important de Krenn va ser regent de cor a la Mariahilferkirche (1847-1862).[1] També va ser organista en diverses esglésies vieneses, esdevenint Kapellmeister de l'església de Sant Miquel de Viena el 1862.[2] De 1869 fins al 1893 Krenn va ensenyar harmonia, contrapunt i composició al Conservatori de Viena. Durant aquest temps, sembla que va adquirir el renom de «Vell Krenn», i és avui sovint descrit per haver sigut un mestre força pedant.[3] En la seva tèsi doctoral, el musicòleg Paul Banks parla sobre la mediocritat creativa de Krenn, qui paradoxalment va ser professor d'alumnes brillants com Gustav Mahler, Hans Rott i Hugo Wolf, i es pregunta: Faced with this well-written but facile music, without a spark of inner life, it must be wondered what, if anything, this teacher was able to pass on to his pupils. The early works of a comparatively unoriginal pupil, Mathilde von Kralik, are more adventurous in their adoption of stylistic features from Brahms and Schumann, to say nothing of those by Mahler and Rott.[4] Per a Krenn, la composició era més un ofici que un art, i per això són observables a les seves partitures moltíssimes abreviacions de caràcter pràctic. Estilísticament, va mantenir una distinció entre música sacra i música secular. És possible que l'estil sargat que desenvoluparia cap a l'any 1839, més auster i conservador, fos causat o inspirat per la reforma ceciliana, la qual intentava reformar la música de l'Església Catòlica Romana. Entre els seus alumnes més coneguts hi ha Hugo von Steiner, Max Zach,[5] Edmund Schuëcker, Leoš Janáček, Mathilde Kralik, Gustav Mahler, que va estudiar amb ell entre 1875 i 1878, Richard Robert, Hans Rott, i Alexander von Zemlinsky.[6] El curs de composició que oferia tenia tres punts essencials, més enllà de la pròpia composició: aprendre a treballar amb conjunts de música de cambra, utilitzar l'orquestra del conservatori com a plataforma per escoltar les pròpies obres, i practicar l'art de la direcció. Les seves composicions inclouen misses, cantates, oratoris, rèquiems, corals i cançons, obres per a orgue i piano, i simfonies. En l'actualitat, cap d'elles es troba enregistrada. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
