Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Franz Krenn

Plantilla:Infotaula personaFranz Krenn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1816 Modifica el valor a Wikidata
Droß (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1897 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
St. Andrä-Wördern (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLeoš Janáček Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEdmund-Frédéric-Arthur Krenn Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 7ae4b775-2b74-4dcb-aee2-2d2849b69a63 Modifica el valor a Wikidata

Franz Krenn (Droß, 26 de febrer de 1816 – Sankt Andrä-Wördern, 18 de juny de 1897) fou un compositor austríac i mestre de composició.

El seu oncle, qui va ser també el seu primer instructor, Ignaz Henritsch, va ser pupil de Joseph Preindl (1756-1823), qui al seu torn havia estudiat sota Alberchtsberger; De la mateixa manera, el professor més important de Krenn a Viena, Ignaz, Ritter von Seyfried (1776-1841) va ser també un pupil d'Albrechtsberger, i estudià piano amb el mateix Mozart. El primer treball important de Krenn va ser regent de cor a la Mariahilferkirche (1847-1862).[1] També va ser organista en diverses esglésies vieneses, esdevenint Kapellmeister de l'església de Sant Miquel de Viena el 1862.[2] De 1869 fins al 1893 Krenn va ensenyar harmonia, contrapunt i composició al Conservatori de Viena. Durant aquest temps, sembla que va adquirir el renom de «Vell Krenn», i és avui sovint descrit per haver sigut un mestre força pedant.[3] En la seva tèsi doctoral, el musicòleg Paul Banks parla sobre la mediocritat creativa de Krenn, qui paradoxalment va ser professor d'alumnes brillants com Gustav Mahler, Hans Rott i Hugo Wolf, i es pregunta:

Faced with this well-written but facile music, without a spark of inner life, it must be wondered what, if anything, this teacher was able to pass on to his pupils. The early works of a comparatively unoriginal pupil, Mathilde von Kralik, are more adventurous in their adoption of stylistic features from Brahms and Schumann, to say nothing of those by Mahler and Rott.[4]

Per a Krenn, la composició era més un ofici que un art, i per això són observables a les seves partitures moltíssimes abreviacions de caràcter pràctic. Estilísticament, va mantenir una distinció entre música sacra i música secular. És possible que l'estil sargat que desenvoluparia cap a l'any 1839, més auster i conservador, fos causat o inspirat per la reforma ceciliana, la qual intentava reformar la música de l'Església Catòlica Romana. Entre els seus alumnes més coneguts hi ha Hugo von Steiner, Max Zach,[5] Edmund Schuëcker, Leoš Janáček, Mathilde Kralik, Gustav Mahler, que va estudiar amb ell entre 1875 i 1878, Richard Robert, Hans Rott, i Alexander von Zemlinsky.[6] El curs de composició que oferia tenia tres punts essencials, més enllà de la pròpia composició: aprendre a treballar amb conjunts de música de cambra, utilitzar l'orquestra del conservatori com a plataforma per escoltar les pròpies obres, i practicar l'art de la direcció. Les seves composicions inclouen misses, cantates, oratoris, rèquiems, corals i cançons, obres per a orgue i piano, i simfonies. En l'actualitat, cap d'elles es troba enregistrada.

Referències

  1. Banks, P. «The Early Social and Musical Environment of Gustav Mahler». Boolean Library Oxford, /, 1982, pàg. 393 [Consulta: 20 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
  2. «Österreichisches Biographisches Lexikon 1815-1950 Online-Edition» p. 258. Biographien.ac.at. [Consulta: 29 abril 2014].
  3. Redlich, H. Mahler, 1963. 
  4. Banks, Paul «The Early Social and Musical Environment of Gustav Mahler». 1982, 1982, pàg. 393. Arxivat de l'original el 2016-11-24 [Consulta: 23 novembre 2016].
  5. [enllaç sense format] https://doi.org/10.1093/anb/9780198606697.article.1801277
  6. «On the Origin of the Symphony No. 1 in E major». Bert Hagels. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2007. [Consulta: 10 novembre 2006].

Bibliografia

  • Paul Banks, The Early Musical Environment of Gustav Mahler, 1982
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9