Francesco Navarrini

Francesco Navarrini

Biografia
Naixement	26 desembre 1855 Cittadella (Itàlia)
Mort	21 febrer 1923 (67 anys) Milà (Itàlia)
Sepultura	Cementiri Monumental de Milà
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Veu	Baix
Instrument	Veu

Francesco Navarrini (Cittadella, 26 de desembre de 1855 - Milà, 21 de febrer de 1923)^[1] va ser un cantant d'òpera italià, de la corda de baix.^[2][3]

El primer estre de cant que va tenir Navarrini fou Giuseppe Felix, després es traslladà a Milà per a perfeccionar-se sota la direcció de Carlo Borroni. Debutà el 1878 a Treviso, on interpretà el paper del duc Alfonso de Lucrezia Borgia de Donizetti. A continuació va començar a teatres segundaris. El 1880 anà al teatre Regio de Torí.^[2] La temporada de 1881-82 va cantar al teatre São Carlos de Lisboa al Portugal. Va debutar a La Scala de Milà el 1885 a costat de Francesco Marconi en La Favorite de Donizetti i Il Profeta, de Meyerbeer.^[2] Se'n recorden els rols de l'Inquisidor en el Don Carlo, el Ramfis en l'Aida, (1884) i Ludovico en l'Otello (1887), tots de Verdi.^[4]

Al cim del seu èxit, el 1887 va ser convidat al Teatre de Drury Lane a Londres i l'any després a l'Òpera Reial de Covent Garden. El seu paper de Sparafucile en Rigoletto i Leporello en Don Giovanni no van rebre bona crítica i va tornar a La Scala el 1888. Va continuar a Itàlia tot i compaginar amb rols a París al Teatre de la Gaîté, a Madrid i a Buenos Aires. El 1898 va participar en l'estrena italiana d'Els mestres cantaires de Nuremberg per Arturo Toscanini en la temporada de 1898-99. Malgrat uns primers indicis d'ocàs de la seva veu, al pas del segle continua recollint grans èxits a Sevilla (1895), Barcelona (1897, 1898 fins 1907). Va fer un gir amb la companyia de Pietro Mascagni als Estats Units i el Canadà el 1902. Des de 1894 va actuar regularment a Sant Petersburg, Moscou i Odessa a Rússia.^[2]

Amb un concert de comiat al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, Navarrini abandonà l'escena el 1914. Es va retirar a Rossano Veneto. Va Morir a Milà el 23 (o 21) de febrer de 1923.^[2]

Queden unes gravacions fetes per la discografia italiana Fonotipia (1904-1926), a les quals es pot admirar les seves capacitats i talents, tot i ser gravades quan la seva veu ja havia passat l'acme:^[2]

• «La Calunia» (àudio) (en italià). Il Barbiere di Siviglia (Rossini). Fonotipia, 1907.
• «Vieni la mia vendetta… Qualunque sia l'evento» (àudio) (en italià). Lucrezia Borgia (Donizetti). Fonotipia, 1907.
• «Ella giammai m'amo» (àudio) (en italià). Don Carlo (Verdi). Fonotipia, 1907.