Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Filippo Benizi

Plantilla:Infotaula personaFilippo Benizi
Imatge
Benizi - Santa Maria dei Servi (Pàdua) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFilippo Benizi de Damiani
15 agost 1233 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1285 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Todi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria delle Grazie, avui San Filippo (Todi) 
Superior general Servents de Maria
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere, metge Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósServites
confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeTodi
Festivitat22 d'agost (23 d'agost entre els servites)
IconografiaHàbit servita, amb una tiara papal als peus; amb lliri o crucifix

Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria. És venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana.

Biografia

Va néixer a una família noble del barri florentí d'Oltrarno, fill de Giacomo Benizi i Albaverde Frescobaldi. Va estudiar filosofia i medicina a la Universitat de París i la de Pàdua, on es doctorà el 1253. El 1254 va ingressar com a frare laic a l'Orde dels Servents de Maria al convent de Monte Senario, on va prendre després els vots. S'ordenà sacerdot a Siena el 1258.

Aviat assumí diversos càrrecs de responsabilitat a l'orde, dirigint-ne alguns convents. El 5 de juny de 1267 fou elegit prior general dels servites i en reformà els estatuts, convertint l'institut en orde mendicant. Va col·laborar amb Giuliana Falconieri en la fundació del Tercer Orde Femení de les Oblates Servites o Conservatori de les Mantellate, del qual nasqué la branca femenina de l'orde, les Serventes de Maria. Sota la seva direcció, l'orde es va estendre per tot Itàlia i Regne de França.

El 1269, durant el conclave de Viterbo que havia d'elegir el successor de Climent IV, el seu nom va circular com a probable papa: Felip, considerant-se'n indigne, va fugir i es refugià a una cova (anomenada avui Grotta di San Filippo Benizi) a Bagni San Filippo, al Mont Amiata. El 1274 intervingué al Segon Concili de Lió que, seguint les directrius del Concili IV del Laterà, prohibia la fundació de nous ordes religiosos i suprimia els ordes mendicants que encara no havia aprovat la Santa Seu. La insistència de Benizi va fer que, finalment, el papa Joan XXI restablís l'orde dels servites.

Martí IV el va encarregar de predicar en algunes ciutats italianes per acabar amb els conflictes entre güelfs i gibel·lins. El cap d'una de les faccions de Forlì, Pellegrino Laziosi, fou convertit per Benizi i entrà a l'orde servita, esdevenint després un frare modèlic i canonitzat. Va morir el 22 d'agost de 1285 al convent servita de San Marco de Todi.

Veneració

La seva despulla fou exhumada el 10 de juny de 1317 i traslladada a l'església de Santa Maria delle Grazie de Todi, on encara es venera. El culte a Felip Benizi va començar poc després de la seva mort: fou aprovat com a beat per Lleó X en 1516; Climent X el va canonitzar el 12 d'abril de 1671, essent el primer servita a ser canonitzat. La seva festivitat és el 22 d'agost, però els servites el celebren el 23 d'agost.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9