|
Set Sants Fundadors
Els Set Sants Fundadors van ésser els set fundadors i primers membres de l'Orde dels Servents de Maria. Segons la Legenda de origine ordinis, principal font per a la història de l'orde, dels primers decennis del segle xiv, eren set, tots de la ciutat de Florència, i hi són anomenats septem viri, septem fratres o parentes, inceptores, conditores (pares, iniciadors, fundadors) de l'Orde. Llurs noms eren: Alessio Falconieri, Bartolommeo o Amedeo degli Amidei, Benedetto (o Manetto) dell'Antella, Buonfiglio Monaldi, Gherardino Sostegni, Giovanni Buonagiunta i Ricovero (o Ugoccione) dei Lippi-Ugoccioni BiografiaJa d'abans del 1233, els set homes, tots de famílies benestants de Florència, vivien en perfecció cristiana en les seves famílies. Cadascú pel seu compte s'havien fet membres de la Societas Sanctae Mariae o laudesi, confraria de devoció mariana. Es van conèixer i van fer amistat i tots es van confessar, segons la Legenda, "enamorats de la Marea de Déu". En la festa de l'Assumpció de 1233, van tenir una visió que els animà a fundar una nova societat de caràcter religiós dedicada a la pregària i l'ascesi: sota la direcció espiritual del capellà Giacomo di Poggibonsi, van decidir de renunciar a la vida mundana i dedicar la resta de la vida al servei a Maria, fent vida en comú. Dos d'ells eren casats, dos vidus i els tres solters: van arreglar les coses perquè les seves famílies poguessin continuar vivint i van obtenir l'aprovació del bisbe per al nou gènere de vida. 23 dies després de l'Assumpció, van deixar la ciutat i es van retirar a una caseta a La Camarzia. La seva fama de santedat va atraure-hi seguidors, que els destorbaven del seu desig de retir eremític. Decidiren, llavors, d'allunyar-se'n i triaren Montesenario, a 18 km de la ciutat, on construïren una ermita. Hi visqueren set anys amb gran austeritat, dejunis i pregària, i sense permetre que d'altres persones s'hi afegissin, tot i la gran quantitat de gent que els ho demanava. En 1240 van rebre la visita del bisbe Ardingo de Florència i del cardenal Castiglione que, impressionats pel seu sentit de la vida cristiana, els van retreure que arribessin a l'extrem de la mortificació: "Us tracteu d'una manera que ratlla el que és bàrbar; sou més ansiosos de la mort en el temps que de viure en l'eternitat. Prengueu seny: l'enemic de les ànimes sovint s'amaga sota l'aparença d'un àngel de llum", diu la Legenda que els van dir. Els set homes explicaren al bisbe una visió que havien tingut: un cep de raïm floria amb fulles verdes i fruita al mig d'un fred dia de març. Ardingo els digués que aquest era un senyal que Déu els deia que tornessini al món i permetessin que d'altres seguissin les seves passes, formant un orde religiós que ho permetés. Una nova visió (sempre segona la Legenda), el 13 d'abril de 1240, Divendres Sant, els marca el camí en aquest sentit. Així, van donar origen als Frati Servi della Beata Vergine Maria (Germans Servents de la Santa Mare de Déu), nom que, segons ells mateixos, els havia estat inspirat per la mateixa Maria en la visió.[1] Així, començaren a acceptar deixebles i a formar una comunitat, a la qual aplicaren una regla basada en la Regla de Sant Agustí i les constitucions de l'Orde de Sant Domènec. Adoptaren l'hàbit dels agustins i es constituïren com a orde mendicant, amb tasques d'apostolat i atenció als necessitats. A partir d'aquest moment, l'orde va començar a créixer i van fundar-se'n noves comunitats arreu de la Toscana: Siena, Pistoia, Arezzo, Carfaggio, Lucca… En 1250, els set fundadors van construir l'església de la Santissima Annunziata a Florència, que esdevindria la principal casa de l'orde fins a l'actualitat. El 1259, el legat papal va aprovar l'orde, i Benet XI ho feu en 1304, encara en vida d'alguns dels fundadors. D'aquests, quatre van ésser priors generals de l'orde, i dos van fundar monestirs a França i Alemanya. Alessio, que va sobreviure als altres, sempre va ésser un germà llec.
Els set fundadors Els fundadors, separadament, són (alguns dels cognoms no apareixen fins als segles XV-XVI), per ordre de la data de la seva mort:
VeneracióEls Set Fundadors van ser canonitzats, com a grup, per Lleó XIII el 15 de gener de 1888. La festivitat litúrgica se celebra el 17 de febrer, dia de la mort d'Alessio Falconieri. Tots set són sebollits a l'altar del santuari de Montesenario. Notes
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Set Sants Fundadors |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
.JPG)
