Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ferenc Móra

Plantilla:Infotaula personaFerenc Móra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Móra Ferenc Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1879 Modifica el valor a Wikidata
Kiskunfélegyháza (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Szeged (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Belvárosi, X/ díszsírhely 15 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (–1900)
Móra Ferenc Gimnázium (–1897) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, museòleg, periodista, escriptor de literatura infantil, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFerencné Móra (1902–) Modifica el valor a Wikidata
GermansIstván Móra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0617816 Allmovie: p318657 TMDB.org: 1434183
Musicbrainz: a7a2df0e-1d7e-4541-b8ab-ddaa927529b5 Find a Grave: 19212288 Project Gutenberg: 54206 Modifica el valor a Wikidata

Ferenc Móra (Kiskunfélegyháza, 19 de juliol de 1879 - Szeged, 8 de febrer de 1934), fou un escriptor, periodista, i museòleg hongarès.

Biografia

Va néixer en una família pobra; el seu pare, Márton Móra, era pelleter; més tard es va fer artesà; la seva mare, Anna Juhász, era fornera. Realitzà els seus estudis (a causa de la pobresa de la família) en difícils circumstàncies. A la Universitat de Budapest obtingué el diploma de professor especialitzat en geografia i història natural, però només ensenyà un any com a ajudant de professor a Felsőlövő, província de Vas.

D'aquí, encara a principis de segle, arriba a Szeged com a col·laborador del periòdic Szegedi Napló. Redactor en cap del periòdic entre 1913 i 1919, i després fins a la seva mort, col·laborador permanent. Aquest va ser pràcticament l'únic periòdic que no es va posar al servei de la propaganda bèl·lica mundial. Des de 1904 fou conservador de la biblioteca municipal i provincial de Somogy "Károly", i bibliotecari; a més, es va especialitzar en arqueologia; va participar en excavacions, el 1908 va acabar el curs d'arqueologia organitzat per la intendència nacional de biblioteques i museus. Després de la mort d'István Tömörkény el 1917 passà a ser director del museu.

Importants són els seus estudis sobre els materials trobats en les excavacions d'Alföld i principalment en els assentaments prehistòrics dels voltants de Szeged: les tombes kunágota (estudis arqueològics, Szeged, 1926). Els seus articles, acuradament redactats i els seus fulletons elaborats amb molt d'estil, apareixen en les columnes del periòdic de Szeged, Délmagyarország. Des de 1922 fou col·laborador del diari liberal Világ, després del seu tancament, els seus fulletons apareixen en Magyar Hirlap, del qual fou col·laborador fins a la seva mort.

Comença la seva carrera escrivint poemes (Az aranyszőrű bárány, composició narrativa, Szeged 1902; Szegénysoron, Szeged, 1905); més tard també escriu versos (Könnyes könyv, Budapest, 1920). En els seus relats i novel·les, és un dels representants més sensibles de la indefensió de la pagesia. Un excel·lent narrador, amb humor serè i un estil hongarès mundà proper al llenguatge corrent caracteritzen la seva prosa. Com a publicista, en sentit irònic critica valentament les injustícies i ambigüitats de l'època de Miklós Horthy.

El 1905 coneix Szeged a Lajos Pósa, que dirigeix la seva atenció cap a la literatura juvenil. A partir de 1905 escriu en el periòdic infantil Az Én Újságom, fins a 1922; més de 1.000 dels seus escrits apareixen aquí. Les seves obres juvenils, l'inspirat material de les quals es basa en les seves vivències infantils, n'han fet un clàssic de la literatura juvenil. Trava estreta amistat amb Gyula Juhász. Les seves obres s'han traduït a diverses llengües estrangeres.

Obres

Estàtua de Ferenc Móra a la plaça de Szeged Roosevelt
  • Rab ember fiai (Budapest, 1909)
  • Mindenki Jánoskája (Budapest, 1911)
  • Csilicsali Csalavári Csalavér (Budapest, 1912)
  • Filkó meg én (Budapest, 1915)
  • Kincskereső kisködmön (Budapest, 1918)
  • Dióbél királyfi (Budapest, 1922)
  • A festő halála (novel·la, Budapest, 1921; més tard, apareix amb el títol Négy apának egy leánya)
  • Georgikon (Budapest, 1925)
  • Nádihegedű (Budapest, 1927)
  • Ének a búzamezőkről (regény, Budapest, 1927)
  • Beszélgetés a ferdetoronnyal (Budapest, 1927)
  • Véreim (Budapest, 1927)
  • Sokféle (Budapest, 1927)
  • Egy cár, akit várnak (Budapest, 1930)
  • Aranykoporsó (novel·la històrica, Budapest, 1932)
  • Daru-utcától a Móra Ferenc-utcáig (novel·la biogràfica, Budapest, 1934)
  • Utazás a földalatti Magyarországon (Budapest, 1935)
  • Parasztjaim (Budapest, 1935)
  • Dióbél királykisasszony (Budapest, 1935)
  • Napok, holdak elmúlt csillagok (Budapest, 1935);
  • Titulász bankója (narracions històriques, contes)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya