|
Felip II de Tàrent
Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.[1] LlinatgeDe la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, era fill segon de Felip I de Tàrent i de l'emperadriu titular de Constantinoble Caterina de Valois-Courtenay.[2] VidaDesprés de l'execució del seu cosí Carles, duc de Durazzo,[3] el 1348, va succeir com a rei d'Albània.[4] Poc després, el seu germà gran Lluís es va casar amb la seva cosina germànica, Joana I de Nàpols, i es va convertir en rei. L'abril del 1355 es casà amb Maria de Calàbria, filla de Carles de Calàbria i de Maria de Valois, germana de la reina Joana I de Nàpols. El 1364, després de la mort del seu germà Robert II de Tàrent, el succeí com a príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.[5] La seva muller Maria de Valois morí el 1366 i el 20 d'octubre del 1370 es casà en segones núpcies amb Elisabeth d'Eslavònia, filla d'Esteve d'Eslavònia i presumpta hereva al tron d'Hongria. El 1373 resignà als seus drets sobre el Principat d'Acaia en favor de la seva cunyada Joana I de Nàpols. Morí a Tàrent el 25 de novembre del mateix any.[6] FamíliaDe la seva primera muller Maria de Calàbria:
De la seva segona muller Elisabeth d'Eslavònia:
Tots els seus fills moriren joves. Els seus successors foren la seva cunyada Joana I de Nàpols pel Principat d'Acaia i la seva neboda Margarida de Tàrent, pel Ducat d'Àndria. Títols i successors
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
