ca Felip II de Tàrent

Felip II de Tàrent
Biografia
Naixement	1329
Mort	25 novembre 1373 (43/44 anys); Tàrent (Itàlia)
Rei d'Albània
Altres
Títol	Príncep d'Acaia
Família	House of Anjou-Taranto (en)
Cònjuge	Elizabeth of Slavonia (1370 (Gregorià)–); Maria of Calabria (1355 (Gregorià)–)
Pares	Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay
Germans	Joan d'Anjou, reina d'Armènia; Margaret of Taranto; Robert II de Tàrent; Lluís I de Tàrent; Felip de Tàrent

Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.^[1]

Llinatge

Després de l'execució del seu cosí Carles, duc de Durazzo,^[3] el 1348, va succeir com a rei d'Albània.^[4] Poc després, el seu germà gran Lluís es va casar amb la seva cosina germànica, Joana I de Nàpols, i es va convertir en rei.

El 1364, després de la mort del seu germà Robert II de Tàrent, el succeí com a príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.^[5]

La seva muller Maria de Valois morí el 1366 i el 20 d'octubre del 1370 es casà en segones núpcies amb Elisabeth d'Eslavònia, filla d'Esteve d'Eslavònia i presumpta hereva al tron d'Hongria. El 1373 resignà als seus drets sobre el Principat d'Acaia en favor de la seva cunyada Joana I de Nàpols. Morí a Tàrent el 25 de novembre del mateix any.^[6]

De la seva primera muller Maria de Calàbria:

De la seva segona muller Elisabeth d'Eslavònia:

Tots els seus fills moriren joves. Els seus successors foren la seva cunyada Joana I de Nàpols pel Principat d'Acaia i la seva neboda Margarida de Tàrent, pel Ducat d'Àndria.

Títols
Felip II de Tàrent Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília (Branca menor de: Dinastia Capet) Naixement: 1329 Mort: 25 de novembre 1374
Precedit per: Robert II de Tàrent (germà)	Príncep de Tàrent (Llista de prínceps de Tàrent) (1364-1374)	Succeït per: Jaume dels Baus (fill de la seva neboda -Margarida de Tàrent- i el marit d'aquesta -Francesc dels Baus-)
Precedit per: Robert II de Tàrent (germà)	Príncep d'Acaia (Llista de prínceps d'Acaia) (1364-1373)	Succeït per: Joana I de Nàpols (cunyada)
Títols com a pretendent
Precedit per: Robert II de Tàrent (germà)	— En disputa per: — Imperi Llatí (Llista d'emperadors de Constantinoble) (1364-1374) — Raó de la disputa: — El 1261 Miquel VIII Paleòleg reconquerí Constantinoble i restaurà l'Imperi Romà d'Orient	Succeït per: Jaume dels Baus (fill de la seva neboda -Margarida de Tàrent- i el marit d'aquesta -Francesc dels Baus-)

↑ «Felip II de Tàrent». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2023].
↑ Musto, Ronald G. Apocalypse in Rome: Cola Di Rienzo and the Politics of the New Age (en anglès). University of California Press, 2003-05-29, p. 78. ISBN 978-0-520-23396-6.
↑ Zacour, Norman P. «Talleyrand: The Cardinal of Périgord (1301-1364)». Transactions of the American Philosophical Society, 50, 7, 1960, pàg. 1–83. DOI: 10.2307/1005798. ISSN: 0065-9746.
↑ Topping, Peter. «The Morea, 1311–1364». A: Setton, Kenneth M.; Hazard, Harry W. (eds.). A History Of The Crusades. Vol. 3, The Fourteenth And Fifteenth Centuries. [2d ed.], 1975, p. 149. ISBN 978-0-299-06670-3.
↑ Dourou-Eliopoulou, Maria «THE CATALAN DUCHY OF ATHENS AND THE OTHER LATIN POWERS IN GREECE ESPECIALLY THE PRINCIPALITY OF ACHAEA (1311-1388» (en anglès). Eoa kai Esperia, 4, 01-05-2000, pàg. 87–93. DOI: 10.12681/eoaesperia.52. ISSN: 2241-7540.
↑ ; Hazard, Harry W. (Harry Williams) Kenneth Meyer Setton (ed). A History Of The Crusades. Vol. 3, The Fourteenth And Fifteenth Centuries. [2d ed.], 1975, p. 673. ISBN 978-0-299-06670-3.