Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fedora Barbieri

Plantilla:Infotaula personaFedora Barbieri
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata
Trieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 2003 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt i mezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0053655 TMDB.org: 1383790
Musicbrainz: b389890c-72cc-4e3f-8312-29bf7a08117d Discogs: 973041 Allmusic: mn0001719219 Find a Grave: 7248954 Modifica el valor a Wikidata

Fedora Barbieri (Trieste, 4 de juny de 1920 - Florència, 4 de març de 2003) fou una mezzosoprano italiana.[1][2]

Havia estudiat amb el mestre Luciano Bettarini abans de debutar oficialment a Florència el 1940. El 1942 va debutar al teatre de La Scala de Milà, lloc dels seus principals èxits, amb una funció de la Novena Simfonia de Beethoven sota la batuta de Victor de Sabata. Es va retirar el 1943 degut al seu matrimoni, però va reaparèixer el 1945.

El debut a la Metropolitan Opera va tenir lloc el 1950, en el paper de la princesa d'Éboli al Don Carlos de Giuseppe Verdi. També va cantar Eboli a la famosa producció de Luchino Visconti per al centenari de l'obra a la Royal Opera House de Londres.

Trajectòria

Entre 1955, i 1958, fou un verdader ídol en l'Arena de Verona, a causa de la seva veu espectacularment poderosa. El 1957, es presentà en el Liceu de Barcelona amb Il trovatore i en anys successius també i cantà l'Adalgisa de Norma, l'Amneris d'Aida i La favorita. El 1964, interpretà Il trovatore a Madrid. Tot i que mai es va retirar oficialment, va deixar els escenaris a la dècada dels noranta, fent que la seva fos una de les carreres més llargues de la història de l'òpera.

Barbieri va ser una formidable cantant i actriu, i és sobretot recordada per les seves interpretacions al costat de Maria Callas a la dècada dels cinquanta. Entre els seus papers més memorables en destaquen quatre de verdians: Eboli, Quickly (Falstaff), Azucena (Il trovatore) i Ulrica (Un ballo in maschera). Barbieri va ser també de les primeres cantants a interessar-se per les obres de Claudio Monteverdi i Giovanni Battista Pergolesi.[3]

Referències

  1. Blyth, Alan «Obituary: Fedora Barbieri» (en anglès). The Guardian, 19-03-2003. ISSN: 0261-3077.
  2. «Falleció Fedora Barbieri». La Nación, 05-03-2003. [Consulta: 12 maig 2020].
  3. Reverter, Arturo. «En los cien años de Fedora Barbieri» (en castellà). Scherzo, 18-04-2020. [Consulta: 12 maig 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9