Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fatiha Boudiaf

Plantilla:Infotaula personaFatiha Boudiaf
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Orà (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMohamed Boudiaf Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fatiha Boudiaf (Orà, Algèria, 1944) és una defensora dels drets de les dones i pacifista algeriana.

Amb el seu espòs, Muhammad Boudiaf, veterà de la guerra d'independència d'Algeria, van viure de 1964 a 1992 en exili a Kenitra al Marroc. Muhammad, anomenat president, va ser convidat pels militars a conduir la transició. El seu mandat fou curt: el 29 de juny de 1992 un radical islàmic el va assassinar, segons la versió oficial.[1] Des d'aquell moment, Fatiha denuncià la investigació oficial de la mort del seu marit, convençuda que no va ser obra d'un fanàtic religiós sinó que formava part d'un estratagema polític organitzat.[2] En fer-se gran s'ha retirada a poc a poc de l'activisme i el seu fill Nacer continua la lluita per aclarir aquest episodi fosc en la història del país.[3]

En memòria del seu marit creà la Fundació Boudiaf per a la promoció de la pau i l'ajuda a les vídues algerianes.[4] Amb el temps aquesta fundació ha assolit una gran autoritat moral i és activa al camp cultural, científic i social.[5]

El 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas «pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de les dones».[6]

Referències

  1. Cemembrero, Ignacio «La veuve du président algérien Boudiaf revient sur la mort de son mari». Le Monde, 19-06-1998.
  2. Alilat, Farid «Le « J’accuse ! » de madame Boudiaf» (en francès). Jeune Afrique, 22-08-2005.
  3. «Algérie. Nacer Boudiaf accuse 4 anciens hauts gradés de l'armée de l’assassinat de son père» (en francès). Médias 24, 30-06-2016. [Consulta: 4 juliol 2021].
  4. «Set dones reben el Príncep d’Astúries de cooperació». Avui, 10-06-1998, pàg. 25.
  5. Debraine, Luc «Eclairage. A Alger, le retour sur images de Michael von Graffenried» (en francès). Le Temps, 18-01-2000. Arxivat de l'original el 2021-07-09. ISSN: 1423-3967 [Consulta: 4 juliol 2021].
  6. «Premios Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional» (en castellà). Fundació Príncep d'Astúries. Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 4 juliol 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9