Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fagàcies

Infotaula d'ésser viuFagàcies
Fagaceae Modifica el valor a Wikidata

carrasca Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae Modifica el valor a Wikidata
Dumort., 1829
Tipus taxonòmicFagus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Cupuliferae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Les fagàcies (Fagaceae) són una família de plantes amb flors que inclou faigs, castanyers i roures, i el 2016 comprenia vuit gèneres amb unes 927 espècies.[1]

Descripció

A les regions temperades són majoritàriament caducifolis,[2] mentre que als tròpics, moltes espècies són arbres i arbusts de fulla perenne.[3] Es caracteritzen per fulles simples alternes amb venació pinnada, flors unisexuals en forma d'aments i fruits en forma de nous com copes (cúpula).[3] Les seves fulles solen ser lobulades, i generalment tenen pecíols i estípules. Els seus fruits no tenen endosperma i es troben en una closca escamosa o espinosa que pot o no envoltar la nou sencera, que pot contenir d'una a set llavors. Als roures, gènere Quercus, el fruit és una nou sense vàlvules (generalment conté una llavor) anomenada gla. La closca de la gla en la majoria dels roures només forma una copa amb la nou. Altres membres de la família tenen fruits secs totalment tancats. Les fagàcies són una de les famílies de plantes llenyoses més importants ecològicament de l'hemisferi nord, ja que els roures formen la columna vertebral dels boscos temperats a Amèrica del Nord, Europa i Àsia, i són una de les fonts més importants d'aliment de la fauna salvatge.

Distribució

Les fagàcies estan àmpliament distribuïdes per l'hemisferi nord. La diversitat en l'àmbit del gènere es concentra al sud-est asiàtic,[4] on es creu que la majoria dels gèneres existents van evolucionar abans de migrar a Europa i Amèrica del Nord (a través del pont terrestre de Bering).[5] Algunes fagàcies (com Fagus grandifolia, Castanea dentata i Quercus alba al nord-est dels Estats Units, o Fagus sylvatica, Quercus robur i Q. petraea a Europa) solen ser ecològicament dominants als boscos temperats del nord.

Interès

Alguns dels arbres pertanyents a la família de les Fagàcies tenen un notable interès econòmic. Algunes varietats de Quercus, Castanea i Fagus proporcionesn fustes molt apreciades (en la fabricació de parquets, mobles, botes per a vins i licors, vaixells,[6] instruments musicals,...).[7][8] El suro obtingut del Quercus suber, té tota mena d’usos.[9] Les castanyes de la Castanea sativa són un aliment tradicional i molt preuat. També la fusta de castanyer té molt bones característiques.[10]

Algunes fustes foren populars en altres temps per a aplicacions concretes. Actualment ja no es conserva la tradició.

« ... Vna guitarra ordinaria mitjana de fatg... Vna guitarra ordinaria gran de fatg ...Vna guitarra de la forma major de fatg ... »
— Manual de novells ardits.[11]

Classificació

Les Fagàcies sovint es divideixen en cinc o sis subfamílies i generalment s'accepta que inclouen de 8 (a 10) gèneres (llistats a continuació). La monofília de les Fagaceae està fortament recolzada tant per dades morfològiques (especialment la morfologia de la fruita) com per les dades moleculars.[12]

El gènere Nothofagus de l'hemisferi sud, comunament conegut com a faig del sud, es va col·locar històricament entre les Fagaceae, en concret com a germana del gènere Fagus,[13] però les proves moleculars recents suggereixen el contrari. Tot i que Nothofagus comparteix una sèrie de característiques comunes amb les Fagaceae, com ara l'estructura de la fruita de la cúpula, difereix significativament en diversos aspectes, inclosa una morfologia diferent d'estípula i pol·len, a més de tenir un nombre diferent de cromosomes.[14] La visió actualment acceptada pels botànics sistemàtics és situar Nothofagus a la seva pròpia família, Nothofagaceae.[12]

Gèneres

  • Castanea Mill., 1754
  • Castanopsis (D.Don) Spach, 1841 [15][16]
  • Chrysolepis Hjelmq., 1948[17]
  • Colombobalanus Nixon & Crepet, 1989[18]
  • Fagus L., 1753 [19]
  • Formanodendron Nixon & Crepet, 1989 = Trigonobalanus [20]
  • Lithocarpus Blume, 1825 [21]
  • Pasania Oerst., 1867 = Lithocarpus Blume[22]
  • Pasaniopsis Kudo, 1922 = Castanopsis (D.Don) Spach[23]
  • Quercus L., 1753 [24]
  • Trigonobalanus Forman, 1962 [25]
  • Trisynsyne Baill.= Nothofagus Blume[26]

Sistemàtica

La filogenètica molecular moderna suggereix les següents relacions:[27][28]



Nothofagaceae (grup extern)


Fagàcies
Fagoideae

Fagus


Quercoideae

Trigonobalanus





Lithocarpus



Chrysolepis





Quercus pro parte




Notholithocarpus




Quercus pro parte




Castanopsis



Castanea










Història

L'estudi dels fòssils permet afirmar que la família de les fagàcies va aparèixer entre l'era secundària i l'era terciària. La diferenciació entre les espècies va ser ràpid durant la meitat de l'era terciària, segons les anàlisis d'ADN que s'han fet. La primera a diferenciar-se va ser Fagus. Quercus i Castanea es van començar a separar fa 60 milions d'anys, una separació que es va fer efectiva fa entre 22 i 3 milions d'anys.[29]

Referències

  1. ↑ Christenhusz, M. J. M.; Byng, J. W. Phytotaxa, 261, 3, 2016, pàg. 201–217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1 [Consulta: free].
  2. ↑ Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Edicions Universitat Barcelona, 2015-08-24, p. 125. ISBN 978-84-475-4244-4. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Mor, Josep Antoni Conesa; Solanes, Joan Pedrol; Guinjuan, Jordi Recasens. Estructura i organització de plantes superiors. Universitat de Lleida, 2010, p. 177. ISBN 978-84-8409-340-4. 
  4. ↑ Strijk, J.S. «asianfagaceae.com – The complete database for information on the evolutionary history, diversity, identification and conservation of over 700 Species of Asian trees.». Asian Fagaceae, 05-09-2018. [Consulta: 4 maig 2021].
  5. ↑ International Journal of Plant Sciences, 162, Suppl. 6, 2001, pàg. S77–S93. DOI: 10.1086/323280.
  6. ↑ Pujol, J.L.F.. Les barques de passatge del riu Llobregta al Prat i la seva explotació (1327-1873). Joan Lluís Ferret Pujol, p. 52. ISBN 978-84-612-1504-1 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  7. ↑ Boada, M.; Vélez, P. Toquem fusta: Disseny, fusta i sostenibilitat (en italià). Blume, 2022, p. 60. ISBN 978-84-19499-42-4 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  8. ↑ Boada, M. El Montseny, cinquanta anys d'evolució dels paisatges. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 69. ISBN 978-84-8415-393-1 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  9. ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural (en castellà). Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 333 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  10. ↑ «La fusta de castanyer» (en castellà). [Consulta: 18 juliol 2023].
  11. ↑ Luna, F.S.; Candi, F.C.. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament (en castellà). Henrich y companyia, 1918 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Judd, Walter S. Plant Systematics: A Phylogenetic Approach. 3rd. Sinauer, 2008. ISBN 978-0-87893-407-2. 
  13. ↑ Cronquist, Arthur. An Integrated System of Classification of Flowering Plants. Columbia University Press, 1981. ISBN 978-0-231-03880-5. 
  14. ↑ Takhtadzhi︠a︡n, Armen. Diversity and Classification of Flowering Plants. Columbia University Press, 1997. ISBN 978-0-231-10098-4. 
  15. ↑ Ciesla, W.M.. Non-wood Forest Products from Temperate Broad-leaved Trees. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2002, p. 78. ISBN 978-92-5-104855-9 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  16. ↑ «Castanopsis (D.Don) Spach, 1841» (en castellà). [Consulta: 18 juliol 2023].
  17. ↑ «Chrysolepis Hjelmq.», 18-07-2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
  18. ↑ «EVS Explore». [Consulta: 18 juliol 2023].
  19. ↑ Britton, N.L.. List of Pteridophyta and Spermatophyta Growing Without Cultivation in Northeastern North America, 1894, p. 131 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  20. ↑ Gunn, C.R.. Families and Genera of Spermatophytes Recognized by the Agricultural Research Service. U.S. Department of Agriculture, Agricultural Research Service, 1992, p. 169 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  21. ↑ Abrams, L.R.; Ferris, R.S.. Illustrated Flora of the Pacific States: —Vol. I: Ferns to Birthworts. Stanford University Press, 1923, p. 516. ISBN 978-0-8047-0003-0 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  22. ↑ Hooker, J.D.; Jackson, B.D.. Index Kewensis, an Enumeration of the Genera and Species of Flowering Plants from the Time of Linnaeus to the Year 1885 Inclusive, Together with Their Authors' Names, the Works in which They Were First Published, Their Native Countries and Their Synonyms. Clarendon Press, 1895, p. 671 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  23. ↑ «Castanopsis (D.Don) Spach», 28-07-2010. [Consulta: 18 juliol 2023].
  24. ↑ Gil-Pelegrín, E.; Peguero-Pina, J.J.; Sancho-Knapik, D. Oaks Physiological Ecology. Exploring the Functional Diversity of Genus Quercus L.. Springer International Publishing, 2017, p. 40. ISBN 978-3-319-69099-5 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  25. ↑ Támara, F.C.. Desarrollo sostenible en los Andes de Colombia: Provincias del Norte, Gutiérrez y Valderrama, Boyacá, Colombia (en castellà). Instituto de Estudios Ambientales para el Desarrollo, IDEADE, Facultad de Estudios Ambientales y Rurales, Pontificia Universidad Javeriana, 2000, p. 77. ISBN 978-958-683-235-9 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  26. ↑ «Nothofagus Blume» (en castellà). [Consulta: 18 juliol 2023].
  27. ↑ «Phylogenetic relationships and taxonomic status of the paleoendemic Fagaceae of Western North America: recognition of a new genus, Notholithocarpus». Madroño, 55, 3, 2008, pàg. 181–190. Arxivat de l'original el 2017-03-20. DOI: 10.3120/0024-9637-55.3.181 [Consulta: 19 març 2017].
  28. ↑ «Large-scale phylogenetic analyses reveal fagalean diversification promoted by the interplay of diaspores and environments in the Paleogene». Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, 16, 3, 2014, pàg. 101–110. DOI: 10.1016/j.ppees.2014.03.001.
  29. ↑ Kole, Chittaranjan. Forest Trees (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-06-30, p. 162. ISBN 978-3-540-34541-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fagàcies
Kembali kehalaman sebelumnya