|
Roure blanc americà
El roure blanc americà (Quercus alba) és un tipus de roure que pertany a la família de les fagàcies (Fagaceae) i està dins de la secció dels roures blancs.[1]    DescripcióArbre caducifoli que pot arribar als 40 m d'alçada, encara que rarament supera els 25 o 30 m. Acostuma a ser un arbre més ample que alt. Les seves branques inferiors són capaces d'arribar a una distància considerable amb un desenvolupament totalment horitzontal, paral·lel a la superfície del sòl. El tronc i branques presenten una escorça grisa que varia en diverses tonalitats, amb petites fissures o escates. Les branques, en canvi, són d'un color verd brillant, amb tendència, més tard, al verd-vermellós, i, finalment, al gris clar. Les fulles, alternes, de 5 a 9 cm de llarg i de 2,75 a 4,5 cm d'ample, són lobulades (de set a nou lòbuls). Els pecíols són curts i les fulles s'agrupen en penjolls a prop dels extrems. Les fulles no tenen d'una majoria de truges en els seus lòbuls, que solen ser arrodonits. Aquests arbres ofereixen un espectacle cromàtic tant a la primavera com a la tardor. En brotar a la primavera, les fulles presenten un rosa platejat que després passen a un verd pàl·lid, mentre que a la tardor esdevenen vermelles i marrons, que resten a l'arbre molta part de l'hivern fins a la seva caiguda definitiva quasi a la primavera. Tenen els estils curts. Les flors són de color groc brillant el seu calze i vermellós els estigmes. Les glans maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i lleugerament amarg, l'interior de la gla té pèl i té com a fruit una gla. Distribució i hàbitatÉs natiu de l'est d'Amèrica del Nord, des de l'oest del Quebec al sud de Minnesota i des de l'est i sud de la Florida del Nord al Texas Oriental. Pot arribar a viure fins als 600 anys. Creix en diversitat de terrenys, preferint els terrenys baixos, secs o humits, encara que s'ha trobat fins als 1600 metres d'altitud a les Muntanyes Apalatxes. UsosProporciona una de les fustes americanes més interessants, per les seves múltiples aplicacions per la seva duresa, resistència i durabilitat, especialment en la fàbrica de mobles, construcció naval i ferrocarrils. Les seves aglans són comestibles. TaxonomiaQuercus alba va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 996. 1753.[2] Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina. alba: epítet llatí que significa "blanc".[3]
Vegeu tambéBibliografia
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
