Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fabricació artesanal de violins a Cremona

Plantilla:Infotaula esdevenimentFabricació artesanal de violins a Cremona (Saperi e saper fare liutario della tradizione cremonese)
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusartesania Modifica el valor a Wikidata
Part depatrimoni cultural immaterial Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data2012
IdentificadorRL/00719

La fabricació artesanal de violins a Cremona és una antiga forma d'artesania propia de la ciutat de Cremona (Itàlia) on, des del segle xvi s'ha desenvolupat la producció d'instruments de corda fregada tals com violins, violes, violoncels o contrabaixos.

Aquesta artesania (el nom oficial en Italià és: Saperi e saper fare liutario della tradizione cremonese) va ser declarada, l'any 2012, patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la Unesco, durant la 7na sessió del Comité Intergovernamental, que es va celebrar a París.[1][2]

Tècnica

La "caixa del tresor" al Museu del violí a Cremona

Es poden fabricar instruments de corda mitjançant diferents mètodes, però els lutiers de Cremona han desenvolupat una tècnica considerada única en tot el món.[3]

Cada instruments es fabrica a ma i es monta utilitzant més de 70 peces de fustes diferents. Cada part del violí requereix una tècnica específica, que s'adapta d'acord amb les diferents respostes acústiques de cada peça de fusta: per aquesta raó és impossible obtenir dos violins idèntics. Cada part del violí es fabrica utilitzant una espècie específica de fusta, seleccionada amb molt de compte i secada de manera natural, per tant, la seva preparació ni pot ser forçada ni realitzada de forma artificial.[4] En la fabricació del violí tradicional de Cremona, no es permet l'ús de ninguna part industrial o semi-industrial, a més a més, està prohibida la pintura d'aerosol.

Tot i que molts dels elements que conformen l'instrument musical semblen tenir una funció purament ornamental, en realitat duen a terme una important funció per tal de poder aconseguir un bon to, una bona amplificació del so o poder protegir l'instrument de accidents i/o caigudes.[4] El procés de construcció del violí es seguit personalment per l'artesà, començant per la selecció de l'arbre i la seva fusta fins a completar l'instrument: per aquesta raó, un artesà de violins de Cremona només produeix entre 3 i 6 violins cada any.[4]

La fabricació tradicional del violí requereix un gran coneixement de tots els material naturals i de les tècniques de manufactura, les quals han sigut transmesos de generació en generació des del segle xvi, quan van esdevenir molt populars, gràcies a les habilitats de la casa d'Amati, que més tard van ser millorades i refinades pels Stradivari, els Guarneri i els Bergonzi.[4]

Protecció

Façana del museu del violí

La tradició de la fabricació artesanal de violins de Cremona és protegida per dos organismes: el Consorci de Violins Stradivari i l'Associació Italiana de Fabricants de Violins, els quals representen a més de 140 artesans.[4] A més a més, l'any 1938 es va fundar l'Escola Internacional de Fabricació de Violins de Cremona (Scuola Internazionale di Liuteria di Cremona en italià).[5] Després del reconeixement per part de la UNESCO, l'any 2013 es va inaugurar el nou Museo del Violino (Museu del Violí) en el Palazzo dell'Arte de Cremona. L'espai va ser completament renovat, i es va afegir un nou auditori per poder escoltar música amb instruments antics i nous, fabricats a Cremona[6]

Vegeu també

Referències

  1. «Traditional violin craftsmanship in Cremona» (en anglés). UNESCO.
  2. «Decision of the Intergovernmental Committee: 7.COM 11.18» (en anglés). UNESCO.
  3. «La liuteria di Cremona iscritta nella Lista UNESCO del Patrimonio Immateriale» (en italià). Ministero dei Beni Culturali. Arxivat de l'original el 2018-05-10. [Consulta: 19 abril 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Nomination file no. 00719», 2012.
  5. «Scuola Internazionale di Liuteria» (en italià). Arxivat de l'original el 2017-03-10. [Consulta: 13 febrer 2017].
  6. «Museo del violino».
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9