Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Esteve III d'Ibèria

Plantilla:Infotaula personaEsteve III d'Ibèria
Biografia
Mort786 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGuaràmides Modifica el valor a Wikidata
PareGuaram IV d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata

Esteve o Stephanos III d'Ibèria (en georgià სტეფანოზ III, Step'anoz III ; mort l'any 786) fou un príncep de Javakètia i Calarzene i un príncep-primat d'Ibèria del 780 a 786.

Biografia

Fill de Gouaram IV (Gourgen II), príncep de Javakètia i Calarzene, era el net de Guaram III d'Ibèria. Últim representant de la dinastia anomenada « guaràmida », va succeir al seu pare com príncep de Javakètia i de Calarzene en una data desconeguda.

Quan el 779/780 el seu oncle matern Nersès d'Ibèria de la dinastia dels Nersiànides es va veure obligat a fugir amb la seva esposa i els seus fills en principi al país dels khàzars i tot seguit al país dels abkhazis, els àrabs el van nomenar príncep-primat d'Ibèria sota la sobirania del Califa.

Esteve III podria ser el « jove príncep » del qual l'historiador armeni Ghevond evoca el martiri l'any 786 sota el regnat del califa Musa al Hadj (al-Hadi).[1]

Segons Cyril Toumanoff, el títol de « príncep–primat » d'Ibèria va desaparèixer amb ell. I no es va restablir més que en benefici d'Aixot I d'Ibèria, el bagràtida reconegut curopalata i príncep dels georgians l'any 813.

Hipòtesi

Christian Settipani estima que Stephanos III hauria tingut com successor immediat un príncep P'ilipé (« Felip ») que, d'acord al seu nom, seria (segons ell) un príncep de la casa armènia dels siúnides i del qual la successió hauria passat vers el 800 a Adarnases I de Tao, cosí o nebot per la seva mare de Stephanos III i pare d'Aixot I.[2]

Notes i referències

  1. Ghevond, capítol VIII : « Khazme va fer llavors executar al príncep de Geòrgia per mitjà de terribles tortures.
  2. Selon cette hypothèse de Christian Settipani, « P'ilippé » mort après 786, dont le nom figure dans la « Liste royale de Karthli » du Xe siècle, serait l'époux d'une Bagratide, fille du prince Vasak, et le beau-frère d'Adarnassé.

Vegeu també

Bibliografia

  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 382-383 i 533. 
  • Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: de Boccard, 2006, p. 431-45. ISBN 978-2-7018-0226-8.  « Les princes d'Ibérie au VIII e siècle »

Enllaços externs

  • ((anglès)) Presentació de Robert Bedrosian: Història de Ghevond
  • ((francès)) Ghevond, Història de les guerres i de les conquestes dels àrabs a Arménie
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9