Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estaca de Bares

Plantilla:Infotaula indretEstaca de Bares
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscap
Zona d'especial protecció per a les aus
promontori Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBares, Mañón (província de la Corunya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 47′ 25″ N, 7° 41′ 16″ O / 43.7903°N,7.6878°O / 43.7903; -7.6878
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície851,54 ha Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES1110010 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciódesembre 2004 Modifica el valor a Wikidata

La punta de l'Estaca de Bares[1] (en gallec, punta da Estaca de Bares) és un cap situat a la península Ibèrica, a Galícia. Es tracta del punt més al nord de la península Ibèrica i d'Espanya, les seves coordenades són: latitud 43° 47′ 24″ Nord i longitud 07° 41′ 18″ W. Es troba entre les ries d'Ortigueira i d'O Barqueiro Forma part dels municipis de Mañón i Ortigueira (província de la Corunya). Per convenció a l'est d'aquest cap comença la mar Cantàbrica i a l'oest i el nord es considera que hi ha l'oceà Atlàntic.

Aquest lloc, que ocupa una superfície d'uns 936 hectàrees, ja va ser declarat Lloc Natural d'Interès Nacional durant la Segona República Espanyola i té molta importància com a lloc de pas dels ocells.[2] També està declarat com un Lloc d’Importància Comunitària

A l'extrem nord d'aquest cap es troba el far de la punta de l'Estaca de Bares a 101 metres d'altura, que és el far més al nord de la península Ibèrica.

Hi ha les runes de bases militars dels Estats Units del tipus LORAN (acrònim en anglès de: Long Range Aid to Navigation).[3]

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9