Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estàtua-menhir

Una estàtua-menhir és una estàtua esculpida dins un menhir, o més precisament, un monument megalític format per un sol bloc esculpit en bust rodó o en baix relleu i representant una figura humana. Aquestes figures es troben a Catalunya en cronologies del neolític final (3500-2200 aC.) (Martínez 2009, Moya et al. 2010, Martínez et al. 2015, López et al. 2015), si bé a la resta d'Europa també hi han exemples durant el Calcolític, Edat de Bronze i Edat del Ferro.

Estàtua-menhir de Ca l´Estrada

Descripció

Sovint el personatge és representat en la seva totalitat o en part sobre les diferents cares del bloc, aconseguint una visió en les 3 dimensions, a diferència del terme "estela" que fa referència a un gravat o escultura feta sobre una de les cares del bloc. Encara que alguns investigadrs utilitzen obertament el terme d'estàtua-menhir per designar qualsevol exemple de figura antropomorfa, molts autors especialistes són favorables al seu exemple exclusiu.

Distribució

S'han trobat o documentat estàtues menhirs en diverses zones hiper-localitzades, generalment al nord de la mar Mediterrània

Espanya:

  • Estàtua-menhir de Ca l'Estrada: Fou la primera estàtua-menhir antropomorfa descoberta a Catalunya, el 2004 (Fortó et al. 2008; Martínez et al. 2010). També el 2007 es trobaria la cista de Reguers de Seró (López et al., 2010 y 2015) que ha propiciat identificacions de noves figures, totes elles reunides en l'anomenat grup escultòric de Seró (López y Moya 2010) i el 2009 una molt gran al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès (Martínez, 2011), amb prop de 5 metres d'alt i 6 tones de pes.
L'estatua-menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès, Vallès Oriental) [1]

França :

  • Grup de Saint-Pons i Rouergue : A la zona de la Rouergue[1] (a l'encreuament entre els departaments francesos d'Aveyron, du Tarn i Hérault) s'han trobat un centenar d'estàtues-menhir fetes majoritàriament de gres i estilísticament molt homogènies, datades al III mil·lenni abans de crist. Algunes es conserven al Museu Fenaille de Rodez [2][3] i al Museu de Saint-Pons-de-Thomières Arxivat 2016-11-06 a Wayback Machine.
  • Grup de Languedoc A la zona de le Gard i l'Hérault hi ha una quarantena. Són menys treballats que els de la Rouergue i la seva ornamentació és una mica més simple. Es calcula que són del neolític final o del principi de l'edat del coure. Es poden veure algunes al Museu arqueològic de Nîmes.
  • Grup Provençal : Una trentena s'ha documentat en aquesta zona, on les obres adopten sovint una forma triangular.
  • Grup cors : Les estàtues-menhirs d'aquesta zona destaquen per dur una arma de tipus sabre o ganivet al seu front.

Itàlia :

Suïssa, Valais: Es poden observar peces al Museu arqueològic de Sion.

Romania : Museu arqueològic de Cetatea Histria (Dacie)

Galeria

Referències

Bibliografia

  • FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P. & MUÑOZ, V. (2008): “L'estàtua-menhir de Ca l'Estrada (Canovelles, Vallès Oriental)”, M.S. Hernández, J.A. Soler y J.A. Lopez (eds.) Actas del IV Congreso del neolítico peninsular. Alicante 27-, Museu Arqueológico de Alicante, t. I.[2]
  • -LÓPEZ, J.B. y MOYA, A. (2010): Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida) i les evidències d'un grup escultòric singular del megalitisme català: el grup de Seró. 2e Colloqui d'Arqueologia d'Odèn (Solsonès). La prehistòria avui al prepirineu lleidatà, Solsona, Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pp. 63-80.
  • -LOPEZ, JB.; MOYA, A.; ESCALA, O. y NIETO, A. (2010): La cista tumulària amb esteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): una aportació insòlita dins de l'art megalític peninsular i europeu”. Tribuna d'Arqueologia 2008-2009. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 87-125.[3]
  • -LOPEZ, JB.; MOYA, A. y MARTÍNEZ, P. (2015): Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, Catalogne): Un nouveau mégalithe avec des statues-menhirs anthropomorphes sculptées en réemploi. Actes du 3e Colloque International sur la statuaire mégalithique: Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique (Saint-Pons-de-Thomières, 10 au 12 septembre 2012), Saint-Pons-de-Thomières. pp. 381-396. [4]
  • -Marta Diaz-Guardamino Uribe: Iconical signs, indexical relations. Bronze Age stelae and statue-menhirs in the Iberian Peninsula. In: Journal of Iberian Archaeology, Jg. 10 (2008) ISSN|0874-2677.
  • -MARTINEZ P. (2009): “Estàtues menhirs. Testimonis d'una religió que va abastar Europa en el tercer mil·lenni abans de la nostra era”. Centre d'Estudis Molletans, Notes, 25, pp. 81-99.[5]
  • -MARTINEZ, P. (2011): La estatua-menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès, Vallès Oriental. Complutum, 22 (1), pp. 71-87.[6]
  • -MARTÍNEZ, P., FORTÓ, A. y MUÑOZ, V. (2010): La estatua-menhir de Ca l'Estrada (Canovelles, Barcelona) y los elementos figurativos del grupo de la Rouerge (Aveyron, Francia), Actas del Congreso Internacional sobre Megalitismo y otras manifestaciones fuenarias contemporáneas es su contexto social, económico y cultural, Beasain, julio 2007, Munibe suplemento 32, pp. 498-505.[7]
  • -MARTÍNEZ, P.; MOYA, A.; LÓPEZ, J.B. (2015): Catalunya, tierra de colosos. Las estatuas-menhires decoradas del Neolítico final-Calcolítico catalán : singularidades y vínculos con la estatuaria del Midi francés. Actes du 3e Colloque International sur la statuaire mégalithique : Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique (Saint-Pons-de-Thomières, 10 au 12 septembre 2012), Saint-Pons-de-Thomières. pp. 269-284.[8]
  • -MARTÍNEZ, P.; MOYA, A.; LÓPEZ, J.B. (en prensa): “Protoestatuas-menhires. Hacia la definición de un estadio de desarollo de la estatuaria megalítica en Catalunya”. VI Congreso del Neolítico en la Península Ibérica. Granada.
  • -MOYA A. ; MARTINEZ P. y LOPEZ J.B. (2010): «Èssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l'art megalithic de Catalunya, Cypsela, 18, pp.11-41.[9]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9