La Val Camonica (o també Valcamonica i, en els dialectes camuns, Al Camònega[1] [al kaˈmɔneɡɔ]) és una de les valls més extenses dels Alps, amb prop de 90 km de llarg i 1.347 km². Comença a la Corna Trentapassi prop de Pisogne, sobre el llac Iseo, i acaba al Passo del Tonale, a 1.883 m d'altitud. Pertany a la regió italiana de la Llombardia, i més concretament a les províncies de Brescia i de Bèrgam.
La vall és travessada en tota la seva longitud pel riu Oglio, que neix a Ponte di Legno de la unió de dos torrents, el Frigidolfo i el Nacarello, i acaba al llac d'Iseo (també anomenat Sebino), amig camí de Pisogne i Costa Volpino. El seu nom deriva del llatíVallis Camunnorum, és a dir, "vall dels camuns". La seva màxima altitud és el mont Adamello, amb 3.539 m.
És possible dividir el territori de la Val Camonica en tres grans àrees:[2]
Baixa Val Camonica: és una àrea plana, rica en prats i camps, que comença a les ribes del Llac Iseo i acaba a Breno. En aquesta llarga franja de gairebé 25 km la vall té una amplada mitjana de 2.500 a 3.000 metres, cosa que permet un major nombre d'assentaments i una densitat de població més alta.
Mitjana Val Camonica: delimitada a migdia pel turó situat al sud de Breno, s'allarga en direcció nord fins a Edolo. Aquest tram fa uns 30 km de llargària i té una amplada mitjana d'uns 1.000 m.
Alta Val Camonica: des d'Edolo la vall segueix una secció de la línia insúbrica, una falla geològica que separa la placa europea de l'adriàtica, seguint una direcció sud-oest a nord-est al llarg de 25 km. Finalitza al port del Tonale, al municipi de Ponte di Legno. Aquest tram és ric en pastures alpines.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
