Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estàtica

Representació d'un pes suspès
Esquema de forces i moments en un cos en equilibri.

L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o en equilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.[1][2][3]

L'estàtica ja va ser estudiada pels antics grecs, especialment en el seu vessant geomètric i en destaca Arquimedes. Més tard seria desenvolupada per Leonardo da Vinci (1452 – 1519), Simon Stevin (1548 – 1620), Galileu (1564 – 1642), D'Alembert (1717 - 1783) i Lagrange (1736 - 1813).[1][4]

A l'estàtica no actuen o no es consideren les forces externes ni les acceleracions, però sí forces internes com el pes i la força de fregament, per exemple. Així, un objecte pesant col·locat sobre una taula, fa que aquesta rebi l'acció del pes i respongui amb una reacció, (força igual i oposada), que mantindrà l'objecte a sobre (equilibri).[4] Noteu que si el pes fos més gran del que la taula pogués aguantar, aquesta es deformaria o trencaria.

Atès que els principis de l'estàtica són els que regeixen la construcció d'estructures rígides en equilibri, són utilitzats en l'arquitectura i en l'enginyeria. Els camps d'aplicació, abasten des del càlcul d'estructures, (ponts, sostres, tirants, etc.), fins a càrregues estàtiques en murs, comportes, túnels, etc., degudes o no a la contenció de fluids o altres materials, ja siguin aire, aigua, terra o d'altres.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 10. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 288. ISBN 84-7739-004-5. 
  2. «Statics | Force, Moment & Equilibrium | Britannica» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2024].
  3. «Estática - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 2 març 2024].
  4. 4,0 4,1 «statica - Treccani» (en italià). [Consulta: 24 febrer 2024].
  5. Baker, Daniel W.; Haynes, William. Statics: Introduction to Statics (en anglès). 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9