Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escombra

Una escombra o granera.

Una escombra, escampa, agraner o granera[1] és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc. (dit palmes d'una granera), lligat generalment al cap d'un bastó o canya (dit mànec), que s'utilitza per a arreplegar i llevar la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.[2] En el català occidental i balear hom diu agranar (tanmateix, s'hi escombren els forns) i escampar, en alguns indrets del Pallars.[3]

Menes d'escombres

  • Escampa: escombra de palma, i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc.
  • Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
  • Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc.
  • Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill, escombrall o escobàs: escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc (amb els brins), etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita herba escombrera o herba granera (Mantisalca salmantica) o la cornera.
  • Baleja o baleig: escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.

Escombra en l'edat mitjana

Les escombres eren fetes amb un feix de branques, de palma o margalló. Quan es feia inventaris de les cases no se citaven les escombres, devien ser objectes de poc valor que ni s'esmenten; probablement es confeccionaven a la llar mateixa amb branques de boix, de bruc, amb fulles de palma o altres vegetals. Un inventari d'una botiga de Barcelona ens il·lustra sobre la venda de materials que es podien utilitzar per fabricar a casa escombres i altres estris de neteja: hi havia manolls de bruc i de farigola, tupelles, és a dir flocs, d'espart, manades de cèrcols d'espart, cordes de cànem, de palma, de pell.[4]

La iconografia antiga presenta alguna escombra formada per unes branquetes lligades al capdamunt amb un cordill, així veiem una dona que escombra al Livre des propriétés des choses del XVsegle xv[5] i també a les Lleis Palatines[6] del rei de Mallorca veiem els escombradors reials amb dues escombres molt flexibles que semblen fetes de palma. Cap d'aquestes escombres no té mànec de fusta o de canya, sinó que el mànec està format pel lligat del feix de branques del cap d'amunt.

L'escombra a la cultura

De temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra, ja que es pensava que, untada amb segons quins ungüents, les bruixes l'encavalcaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar. Aquesta associació es manté en obres modernes de fantasia, com per exemple en el joc del Quidditch de la sèrie de Harry Potter.

Les escombres fan un paper clau en els embolics de Mickey a Fantasia (pel·lícula) i també en ridiculitzar els romans a la historieta Astèrix als Jocs Olímpics.

Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això apareixen associades a santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània. Igualment tenen aquesta connotació en històries com el conte popular La rateta que escombrava l'escaleta.

Al jainisme sovint són un símbol de respecte, els monjos les porten per escombrar el terra abans de terra per no aixafar plantes o petits animalons i així demostrar actitud de valoració de qualsevol forma de vida i una aposta per la no-violència.

L'escombra al folklore

El ball de l’escombra és un ball de parelles en què un ballador sense balladora agafa una escombra i simula que neteja fins que en un moment donat es dirigeix a un ballador i li lliura l’escombra; el que la rep ha de cedir-li la balladora i simular que neteja i així successivament.[7]

Es diu fer escombra d'esclafar la part inferior del palmó picant-hi a terra després de beneït, el Diumenge de Rams.[8]

L'escombra a l'esport

En futbol, en sistemes defensius de marcatge individual, és el defensa escombra és jugador que no marca cap contrari i que té per missió treure de l’àrea pròpia qualsevol pilota que sobrepassi els seus companys de defensa.[9]

El cotxe escombra és un vehicle que, en una cursa ciclista o atlètica, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la competició.[10]

Escombres tradicionals a Catalunya

Els principals centres productors eren Ginestar, Pinell de Brai, Rasquera i Miravet.[11][12]

Vegeu també

Referències

  1. «escombra». termcat.cat. [Consulta: 4 febrer 2023].
  2. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Colón, G.; Fundació Germà Colón Domènech Lexicografia, lèxic i crítica textual. Fundació Germà Colón Domènech, 2011, p. 86. ISBN 978-84-9883-356-0 [Consulta: 12 març 2022]. 
  4. L'utillatge de la llar ais darrers segles medievals. Teresa Vinyoles i Vidal. Universitat de Barcelona.
  5. Livre des propriétés dels choses, Biblioteca Nacional de París, MS Fr. 9140 f. 107 publicat en La dona medieval, Llibre d'hores il·luminat, Madrid, Mondadori Espana, 1988
  6. Leges Palatinae, Palma, Govern Balear, 1991 p. 68.
  7. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Tomas SEGARRA. Poesias Populares colegidas por T. Segarra. [With the music.]. Brockaus, 1862, p. 281–. 
  12. Francisco Cortada Reus. Geografía económica de Cataluña.Pàgina 245.. M. Arimany, 1950. 

Bibliografia

  • Dundes, A. "Jumping the Broom": On the origin and meaning of an African American Wedding Custom (en anglès). núm. 109 (433). The Journal of American Folklore, 1996, pàgs. 324-329. 
  • Gabriel Dumont Institute. (2001). Broom Dance, Metisfest 2001.The Virtual Museum of Metis History and Culture. Gabriel Dumont Institute of Native Studies and Applied Research. Es pot consultar en línia: http://www.metismuseum.ca (anglès)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9