Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escil·lècion

Plantilla:Infotaula indretEscil·lècion
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
EpònimMagna Grècia, Imperi Romà d'Orient i normands Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBorgia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 48′ 25″ N, 16° 35′ 36″ E / 38.80703408°N,16.5933398°E / 38.80703408; 16.5933398
Característiques
Patrimoni monumental d'Itàlia

Lloc webarmoniedarte.com… Modifica el valor a Wikidata

Escil·lècion[1] (grec antic: Σκυλλήτιον, llatí: Scylletium),[a] Escilaceu[2] o Escilacèum[3] (grec antic: Σκυλάκιον, llatí: Scy(l)lacēum)[b] o Escolàcium (llatí: Scolacium),[c] va ser una ciutat de la costa est del Brútium, al golf homònim. Més cap a l'interior pervisqué la vila de Squillace.

La tradició, coneguda per Estrabó i Plini el Vell, explica que la van fundar uns colons atenesos retornats de la guerra de Troia acompanyats per Menesteu. Una altra tradició recollida per Cassiodor deia que l'havia fundat Odisseu. En realitat no hi ha cap constància que fora una colònia grega ni antigament ni en temps històrics. El Periple de Pseudo-Escílax no l'esmenta a la seva llista de colònies gregues del sud d'Itàlia, ni tampoc els Iambes al Rei Nicomedes en l'enumeració de ciutats gregues d'aquella part d'Itàlia, ni tampoc Tucídides quan parla de l'expedició atenesa a Sicília. Probablement era una dependència de Crotona i, per tant, força hel·lenitzada. A començaments del segle iv aC Dionís el vell de Siracusa la va ocupar i la va lliurar a Locres. No és esmentada en la Segona Guerra Púnica, tot i que Hanníbal va tenir el seu quarter en un indret pròxim, el Campament d'Hanníbal.

L'any 124 aC els romans, a instàncies de Gai Semproni Grac, hi van establir una colònia que es va dir Colonia Minerva, diu Gai Vel·lei Patèrcul. Més tard va agafar o recuperar el nom d'Escolàcium, que consta en una inscripció imperial del temps d'Antoní Pius. Nerva hi va establir una nova colònia i es va convertir en ciutat de certa importància durant l'Imperi. A l'època cristiana era una seu episcopal.

Hi va néixer Cassiodor, que va escriure una detallada descripció molt retòrica de la seva bellesa, la seva situació i la fertilitat de les seves terres.[4]

Notes

  1. Forma més habitual en grec (Aristòtil, Diodor, Dionisi, Estrabó, Estèfan), testimonial en llatí (Plini).
  2. Forma més habitual en llatí (Virgili, Ovidi, Plini, Solí i els itineraris); en grec, Estrabó afirma que «Escil·lècion […] ara és anomenada Escilàcion» (i Ptolemeu i Apià també testimonien aquesta forma).
  3. Forma testimoniada per Vel·lei Patèrcul, que l'anomena Scolacium Minervium, i Plini.

Referències

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1532. ISBN 9788441224223. 
  2. Seva i Llinares, Antoni (dir.). Diccionari Llatí-Català (en llatí - català). Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 1322. ISBN 9788477396314. 
  3. Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, 1994, p. 162. ISBN 8478097201. 
  4. Smith, William (ed.). «Scylacium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 18 desembre 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9