124 aC

124 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	124 aC (cxxiv aC)
Islàmic	768 aH – 767 aH
Xinès	2573 – 2574
Hebreu	3637 – 3638
Calendaris hindús	-68 – -67 (Vikram Samvat) 2978 – 2979 (Kali Yuga)
Persa	745 BP – 744 BP
Armeni	-
Rúnic	127
Ab urbe condita	630
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC
Anys
127 aC 126 aC 125 aC - 124 aC - 123 aC 122 aC 121 aC

El 124 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Longí i Calví o també any 630 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «124 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Ptolemeu VIII Evèrgeta II i la seva germana Cleòpatra II es reconcilien i possiblement governen associats amb Cleòpatra III, filla de Cleòpatra II i neboda-esposa de Ptolemeu VIII.^[2]

• Alexandre II Zabinas, usurpador del tron selèucida, perd el suport de Ptolemeu VIII Evèrgeta perquè no compleix les obligacions de dependència que el rei egipci esperava.^[3]
• Cleòpatra Trifena, filla de Ptolemeu VIII Evèrgeta i de la seva neboda i esposa Cleòpatra III es casa amb el rei selèucida Antíoc VIII Grip.^[4]

• A la mort del seu pare Artàban II, Mitridates II el substitueix com a rei de l'Imperi Part.^[5]

• Gai Cassi Longí i Gai Sexti Calví són elegits cònsols.^[6][7]
• Gai Semproni Grac estableix una colònia a Fabratèria, un lloc proper a Fregel·les que l'any anterior (125 aC), va ser destruïda pel pretor Luci Opimi.^[8]

• Gai Aureli Cota, germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota. Serà cònsol l'any 75 aC.^[9]

• Artaban II de Pàrtia.^[5]