Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escandinavisme

Propaganda del segle xix que mostra (d'esquerra a dreta) soldats de Noruega, Dinamarca i Suècia amb les respectives banderes i donant-se les mans.

L'escandinavisme o panescandinavisme és un fenomen polític, lingüístic i cultural que, impulsat per estudiants universitaris durant la dècada del 1840, es va formar a Dinamarca i Suècia amb base a Escània i girava entorn a la idea d'una unitat escandinava. Aquesta ideologia suporta diversos tipus de cooperació entre els països escandinaus, i se centra en la promoció i defensa com a elements d'una herència comuna el seu passat compartit, la mitologia nòrdica i les arrels lingüístiques del nòrdic antic.

Història

Es va originar paral·lelament als moviments d'unificació d'Alemanya i Itàlia, tot i que, a diferència d'aquests, el projecte d'un estat escandinau no va reeixir i no va tenir continuïtat. Va ser estimulat pels descobriments filològics i arqueològics dels segles xviii i XIX, la pujada del pangermanisme i paneslavisme i un temor general a l'expansionisme rus.

El moviment va tenir una força significant entre els anys 1846 i 1864, malgrat que només va gaudir d'un fort suport entre els suecs de Finlàndia. La caiguda del panescandinavisme va arribar aquest darrer any, amb l'esclat de la Segona Guerra de Slesvig; Carles XV de Suècia, que en aquells moments era el rei de la unió entre Suècia i Noruega, no només no va aconseguir defensar el moviment sinó que no va poder ajudar Dinamarca en la guerra. Tot i això, a finals del segle XX hi va haver un resorgiment del sentiment panescandinau.

L'escriptor Hans Christian Andersen es va adherir a l'escandinavisme després d'una visita a Suècia el 1837, i es va comprometre a escriure un poem a expressar la connexió de suecs, danesos i noruecs. Dos anys més tard, durant una visita a l'illa danesa de Fiònia, va escriure el poema Jeg er en Skandinav ("Sóc escandinau"), com a part de l'himne escandinau; posteriorment el compositor Otto Lindblad va afegir-hi la música, i la composició va publicar-se el 1840.

En un dels relats de Sherlock Holmes, A Scandal in Bohemia, s'hi anomena un fictici "Rei d'Escandinàvia", la filla del qual està a punt de casar-se amb el també fictici Rei de Bohèmia, un dels protagonistes de la història.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9