Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escala de temps geològics de Mart

L'escala de temps geològics de Mart (o més precisament, escala de temps areològics) divideix la història geològica de Mart en tres grans eres, d'acord amb els coneixements actuals de la geologia marciana (o areologia). Aquestes eres es defineixen pel nombre de cràters d'impacte a la superfície; les superfícies més antigues posseeixen més cràters. Les diferents eres reben els seus noms a partir de llocs del planeta que pertanyen a aquests períodes geològics. La datació precisa d'aquests períodes no és coneguda, a causa de l'existència de diversos models diferents que intenten explicar el ritme de caigudes de meteors sobre Mart, per això les dates proporcionades són aproximades. De la més antiga a la més recent, aquestes èpoques són:

  • Noaic o era noaica (rep el nom de Noachis Terra): abasta des de la formació de Mart fins fa uns 3.800 - 3.500 milions d'anys. Les superfícies noaiques estan esquitxades de nombrosos cràters d'impacte. Es pensa que els altiplans de Tharsis es van formar en aquest període, amb extenses inundacions d'aigua líquida al final d'aquesta era.
  • Hespèric o era hespèrica (rep el nom d'Hesperia Planum): entre 3.500 i 1.800 milions d'anys abans del present. Aquesta era es caracteritza per la formació d'extenses *planures de lava.
  • Amazònic o era amazònica (rep el nom d'Amazonis Planitia): des de fa 1.800 milions d'anys fins al moment present. Les regions de l'era amazònica mostren escassos cràters d'impacte, que no obstant això són bastant variats. Olympus Mons es va formar en aquest període, juntament amb altres importants colades de lava en altres llocs de Mart.

Mapa interactiu de Mart

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9