El Bradbury Landing (en català: lloc d'aterratge Bradbury) és un lloc al planeta Mart situat al cràter Gale on va aterrar el roverCuriosity, de la missió Mars Science Laboratory, el dia 6 d'agost de 2012. El nom del lloc el va escollir la NASA en homenatge a Ray Bradbury el dia 22 d'agost, dia en què hauria celebrat el seu 92è aniversari. Bradbury havia mort uns mesos abans, el 5 de juny de 2012.[1][2]
Descripció
El cràter Gale és el lloc d'aterratge del Curiosity.[3][4][5] Dins del cràter Gale hi ha una muntanya, anomenada Aeolis Mons (o Muntanya Sharp),[6][7][8] de roques estratificades, d'uns 5,5 km d'alçada respecte al cràter, que serà investigat pel rover. El lloc d'aterratge és una zona llisa a "Yellowknife", al Quad 51[9][10][11][12] d'Aeolis Palus, a l'interior del cràter i enfront de la muntanya. El lloc d'aterratge previst era una zona el·líptica de 20 per 7 km.[13] El diàmetre del cràter Gale és de 154 km. Finalment, el lloc d'aterratge del rover va ser a menys de 2,4 km del centre de l'el·lipse d'aterratge prevista, després d'un viatge de 563.000.000 km.[14]
El lloc d'aterratge conté material provinent de la paret del cràter, i permetrà als científics investigar les roques que formen el llit de roca d'aquesta àrea. L'el·lipse d'aterratge també conté un tipus de roca que és molt densa, amb colors molt brillants, i diferent de qualsevol altre tipus de roca prèviament investigat a Mart. Pot ser que es tracti d'un llac sec i és probable que el primer objectiu de la missió sigui comprovar-hi la presència de molècules orgàniques.[15]
Ray Bradbury
Sobre el nom de la ubicació, Michael Meyer, científic de la NASA participant en el programa Curiosity, va dir: «Per l'equip científic, aquesta decisió no va ser difícil. Molts de nosaltres i milions d'altres lectors ens vam sentir inspirats en les nostres vides gràcies a les històries que Ray Bradbury va escriure on somiava amb la possibilitat de la vida a Mart».[1] Bradbury va escriure una col·lecció de contes anomenada Les cròniques marcianes durant la dècada de 1940.[1] L'equip del Curiosity va deixar un missatge a Twitter que deia: «En homenatge, et dedico el meu punt d'aterratge a Mart a tu, Ray Bradbury. Salutacions des de Bradbury Landing»[1] Com a part de la denominació, la NASA va publicar un vídeo de Bradbury de 1971 llegint el seu poema If Only We Had Taller Been, que fa referència a la missió humana d'explorar l'espai.[16]