Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escàlem

Escàlems dobles en una barca.

Un escàlem és una tija de fusta o de ferro amb la meitat de la seva llargària clavada sobre la regala d'una barca, amb un reforç anomenat escalemera,[1] que serveix de punt de suport al rem.

L'escàlem clàssic serveix per retenir un estrop fixat a l'empunyadura del rem, per a donar-li suport durant la navegació. Els escàlems dobles fan la funció d'un escàlem senzill i permeten maniobrar el rem sense estrops.

També es dona el nom d'escàlem a dues peces de fusta fixes a la tapa de regala a una distància una de l'altra suficient perquè entre elles hi pugui passar el rem sense ballar massa, durant l'acció de vogar. Al primer escàlem se li diu porra i al segon dama.

Escàlem de forqueta

Escàlem d'un bot salvavides de 1900 reconstruït (Far d'Eckmühl, Finisterre).
Escàlem emprat en l'esport de rem
Esquema.

L'escàlem pot tenir forma de forqueta de ferro, bronze o fusta dura, assegurada a la tapa de la regala d'una embarcació menor, sobresortint d'ella poc més d'un decímetre i que serveix com a punt de suport al rem, per assegurar-lo es connecta el rem a la forqueta mitjançant un estrop de cànem que els abraça tots dos. Durant el moviment del rem juga el paper de pivot i transfereix a l'embarcació la reacció creada per la palada del rem.

Escàlems moderns

Els escàlems moderns generalment van fixats per sobre de la borda, en les embarcacions estretes, com les embarcacions de l'esport de rem, en les quals van muntats a l'extrem dels estabilitzadors.

Habitualment van fixats sobre una petita estructura metàl·lica que acaba en forma d'U, i es tanquen per la seva part superior amb una tija basculant que s'assegura mitjançant una petita roda de plàstic, que es pot cargolar i descargolar. El conjunt va subjectat a un eix vertical i pot pivotar al voltant d'aquest eix seguint el moviment del rem.

Curiositat

A França es va popularitzar, per a referirse als escàlems, el terme Dames de nage amb la publicació (el 2007) de la novel·la de Bernard Giraudeau, Les Dames de nage ., que va fer ressò de l'exposició dedicada a l'artista-pintora Monique Frydman el 1995 al Museu de Belles Arts de Caen amb el títol Les dames de nage.[2] Dames de nage és també el títol d'un recull de notícies de Jan Rozmuski publicat el 2004.[3]

Vegeu també

Referències

  1. Dictionnaire Gruss de Marina, Éditions Maritimes et d'Outre-Mer
  2. Monique Frydman: Les dames de nage, 1992-1995 , exposició del 18 novembre 1995 al 20 de febrer de 1996, Musée des beaux-arts de Caen
  3. Jan Rozmuski, Dames de nage: nouvelles , Éd. de l'Aire, Vevey (Suïssa), 2004, 159 p.


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9