1. núvol de vapor d'aigua, 2. conducte magmàtic, 3. capes de magma i cendra, 4. estrat, 5. taula aquosa, 6. explosió, 7. cambra magmàtica.
Erupció freàtica al cim del Mont St. Helens, Washington, a la primavera del 1980.
Una erupció freàtica, també anomenada explosió freàtica, erupció ultravulcaniana o erupció devapor,[1] es produeix quan el magma escalfa aigües subterrànies o aigües superficials. La temperatura extrema del magma (de 500 a 1,170 °C (932 a 2,138 °F)) provoca una evaporació gairebé instantània de l'aigua al vapor, provocant una explosió de vapor, aigua, cendra, roca i bombes volcàniques.[2] Al Mont St. Helens, a l'estat de Washington, centenars d'explosions de vapor van precedir una erupció pliniana del volcà. Un esdeveniment geotèrmic menys intens pot donar lloc a un volcà de fang.[cal citació]
Les erupcions freàtiques inclouen generalment fragments de vapor i roca; la inclusió de lava líquida és inusual. La temperatura dels fragments pot anar des del fred fins a la incandescència. Si s'inclou magma fos, els vulcanòlegs classifiquen l'esdeveniment com una erupció freomagmàtica. Aquestes erupcions ocasionalment creen cràters amples i de baix relleu anomenats maars. Les explosions freàtiques poden anar acompanyades de emissions de gas de diòxid de carboni o sulfur d'hidrogen. El diòxid de carboni pot asfixiar-se a una concentració suficient, fent que el sulfur d'hidrogen actui com un verí d'espectre ampli. Una erupció freàtica el 1979 a l'illa de Java va matar 140 persones, la majoria de les quals van morir pels gasos verinosos.[3]
Els Vulcanòlegs classifiquen les erupcions freàtiques com a erupcions volcàniques perquè una erupció freàtica pot provocar material juvenil a la superfície.
Kilauea – Hawaii, Estats Units d'Amèrica – el volcà té un llarg registre d'explosions freàtiques; una erupció freàtica del 1924 va arrencar roques estimades en vuit tones fins a una distància d'un quilòmetre.[6]
↑
"On February 20th, 1979, 142 inhabitants of Dieng Plateau (Indonesia) were asphyxiated by poisonous gases during a mild phreatic eruption. From later fields gas collection and analysis, the casualties are considered to be due to CO2 rich volcanic gases." F. Le Guern, H. Tazieff and R. Faivre Pierret, "An example of health hazard: People killed by gas during a phreatic eruption: Diëng plateau (Java, Indonesia), February 20th 1979", Bulletin of Volcanology45 (1982): 153–156.
↑"A precursory phreatic or phreatomagmatic stage has been identified in the 1883 Krakatau eruption (Simkin and Fiske, 1983)". A precursory phreatic or phreatomagmatic stage has been identified in the 1883 Krakatau eruption (Simkin and Fiske, 1983). David J. W. Piper, Georgia Pe-Piper and Darren Lefort, "Precursory activity of the 161 ka Kos Plateau Tuff eruption, Aegean Sea (Greece)", Bulletin of Volcanology72 (2010): 657–669.
↑Simkin T, Fiske RS (1983) Krakatau 1883: The Volcanic Eruption and its Effects. Smithsonian Institution Press, Washington.
↑"On May 10, 1924, a violent phreatic (steam) eruption began in Halema'uma'u that sent repeated columns of ash high into the sky. The explosions continued for 18 days, with the largest occurring on May 18. The steam explosions hurled rocks as large as eight tons as far as 0.6 miles from the crater; these blocks still surround Halema'uma'u. One of these blocks fatally injured a Mr. Taylor, who approached too close to the crater to take a photograph." Phreatic Eruptions, Hawaiian Volcano Observatory, US Geological Survey, 6 May 1994.
