Enric Oliva Julià
Enric Oliva Julià (Reus, 9 d'octubre de 1861 - 24 de novembre de 1935) va ser un polític català, germà del músic i compositor August Oliva Julià. Membre del Partit Conservador, va ser alcalde de Reus en diverses ocasions: el 1903-1904, quan va presidir les cerimònies de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, a la que van assistir autoritats eclesiàstiques i civils. El 1909-1910, on va tenir una discutida intervenció durant la Setmana Tràgica, i va imposar la seva autoritat davant d'un piquet de reusencs que intentava aturar el pas d'un tren militar, quan la guàrdia civil va dispersar els vaguistes disparant pels carrers de Reus.[1] Els manifestants van arribar a la plaça del Mercadal i alguns regidors van fugir per les teulades. Enric Oliva s'enfrontà amb la gent i els va dissuadir d'entrar a l'ajuntament. El 1923-1924 va tornar a ser alcalde, nomenat per Primo de Rivera. Va formar part del consell d'administració de la Caixa d'Estalvis, de la junta de la Cambra de la Propietat Urbana i de la junta del Santuari de Misericòrdia.[2] Tenia la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica[3] Referències
|