Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Enric Garriga i Trullols

Plantilla:Infotaula personaEnric Garriga i Trullols
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 maig 1926 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPresident de l'IPECC i del CAOC
Enric Garriga i Trullols onejant la bandera occitana el dia de la restitució de les 4 columnes catalanes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, el 27 de febrer de 2011

Enric Garriga Trullols (Barcelona, 31 de maig de 1926 - 17 de novembre de 2011[1]) fou un enginyer químic i activista polític català que va dedicar bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània.[2]

Es va graduar com a enginyer químic a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial i va exercir al Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya fins a la seva jubilació el 1996. El 1973 va rebre el certificat d'aptitud de la Junta Assessora per a l'Ensenyament del Català d'Òmnium Cultural, que l'acreditava com a professor de català. Durant els anys 1974-1976 fou militant del Partit Popular de Catalunya, un partit catalanista del qual era secretari general Joan Colomines i Puig. Els anys 1975-1977 va dirigir l'Àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana. El 1978 fou membre fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) on a partir del 1997 fou el president i des d'on va impulsar la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya i Bèlgica.[2] El mateix any participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català on n'assumí la presidència el 2001.[2][3]

Enric Garriga fou un defensor i un divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l'IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.[4][5]

« No sols hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència. »
— Enric Garriga: entrevista al bloc l'Arbre de Darwin.

Des del CAOC va treballar a favor de la nació occitana i del seu renaixement lingüistic, cultural i cívic. Va organitzar projectes i actes per l'agermanament catalano-occità, com l'Eurocongrés 2000 i la seva participació en la Llei de l'occità[6] promulgada pel Parlament de Catalunya, el 22 de setembre del 2010.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9