|
Endre Szemerédi
Szemerédi ha guanyat nombrosos premis en matemàtiques i ciència, entre els quals destaca el Premi Abel el 2012. Ha fet diversos descobriments molt rellevants en combinatòria i informàtica teòrica, com el teorema de Szemerédi, el lema de regularitat de Szemerédi, el teorema d'Erdős–Szemerédi, el teorema de Hajnal–Szemerédi i el teorema de Szemerédi–Trotter. BiografiaSzemerédi nasqué a Budapest, estudià a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest i es doctorà a la Universitat Estatal de Moscou. El seu director de tesi va ser el matemàtic Israel Gelfand.[2] Ha sigut, des de 1986, el catedràtic d'informàtica a la Universitat Rutgers. Ha ocupat posicions a la Universitat Stanford (1974), la Universitat McGill (1980), la Universitat de Carolina del Sud (1981–1983) i la Universitat de Chicago (1985–1986). Szemerédi és casat i té cinc fills.[3] ObraEndre Szemerédi ha publicat més de 200 articles científics en els camps de matemàtica discreta, informàtica teòrica, combinatòria aritmètica i geometria discreta.[4] És conegut sobretot per la demostració de 1975 d'una antiga conjectura de Paul Erdős i Paul Turán: si una seqüència de nombres naturals té densitat superior positiva aleshores conté progressions aritmètiques arbitràriament llargues. Aquest resultat ara s'anomena teorema de Szemerédi. Un lema essencial de la demostració ara rep el nom de lema de regularitat de Szemerédi, que ha esdevingut una eina molt important en combinatòria. També és conegut pel teorema de Szemerédi–Trotter en geometria d'incidència i el teorema de Hajnal–Szemerédi en teoria de grafs. Una altra part de les seves investigacions s'han enfocat a la informàtica teòrica.[5] Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endre Szemerédi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
