Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Informàtica teòrica

La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.

Aquesta divisió inclou l'Anàlisi d'algorismes i la Semàntica Formal dels llenguatges de programació. Hi ha més conjunts d'estudi a part d'aquests dos, els quals tenen diferents grups professionals i associacions d'estudi i revistes i congressos diferents.

Abast

No és senzill circumscriure amb precisió les àrees d'aquesta teoria i el grup de treball Special Interest Group on Algorithms and Computation Theory (SIGACT) de l'ACM descriu la seva missió com la de promoure la informàtica teorica i notes.[1]

El camp de la informàtica teòrica s'interpreta àmpliament de manera que inclou algoritme, estructures de dades, Complexitat computacional, computació distribuïda, computació paral·lela, circuit integrat a molt gran escala, aprenentatge automàtic, Biologia computacional, Geometria computacional, Teoria de la informació, Criptografia, Computació quàntica, Teoria de nombres, Àlgebra computacional, Semàntica formal, Mètodes Formals, Teoria de la computabilitat i l'estudi de l'Atzar. Aquestes tasques es distingeixen pel seu èmfasi en tècniques matemàtiques i el rigor matemàtic.

A aquesta llista, la revista “Transactions on Computation Theory” de l'ACM hi afegeix la Teoria de codis, Aprenentatge de computadors i aspectes teòrics de parts de la informàtica tals com bases de dades, Recuperació d'Informació, models econòmics i de xarxes.[2] Tot i l'ampli ventall que abasta aquesta disciplina, els especialistes en aquest camp es diferencien ells mateixos dels especialistes més aplicats. Ells mateixos sovint es defineixen com que fan la ciència més fonamental que hi ha sota la Informàtica.[3]

Teoria d'autòmats Teoria de nombres Teoria de grafs
Lògica Matemàtica Teoria d'Autòmats Teoria de Nombres Teoria de Grafs
Teoria de Categories Geometria Computacional Computació Quàntica
Teoria de Tipus Teoria de Categories Geometria Computacional Computació Quàntica

Història

Tot i que algorismes han existit des de fa segles (l'Algorisme d'Euclides per determinar el Màxim comú divisor de dos nombres encara s'usa en informàtica), no va ser fins al 1936 que Alan Turing, Alonzo Church i Stephen Kleene van formalitzar la definició d'algorisme en termes de computabilitat. Mentre que el sistema binari de numeració i els Sistemes Formals han existit abans de 1703, és llavors quan Gottfried Leibniz va formalitzar la lògica amb valors binaris de “cert” o “fals”. Tot i que la inferència lògica i les demostracions matemàtiques han existit des de temps antics, fins al 1931 Kurt Gödel no va provar amb el seu Teorema d'incompletesa de Gödel que hi havia limitacions fonamentals en afirmacions que, inclús sent veritat, poden o no ser provades.


Aquests esdeveniments han portat a l'estudi modern de la lògica i la computabilitat, i de fet el camp de les ciències de la computació teòrica en conjunt. La Teoria de la informació va ser introduït en el camp el 1948 amb una teoria matemàtica de la computació feta per Claude Shannon. A la mateixa dècada, Donald Hebb va introduir el concepte matemàtic d'aprenentatge del cervell. Amb les dades biològiques que sustenten aquesta hipòtesi i algunes modificacions es van establir els camps de la xarxa neuronal i processament paral·lel distribuït.

Amb el desenvolupament de la Mecànica quàntica a inicis del segle xx va introduir el concepte que múltiples operacions matemàtiques es poden fer en una funció d'ona d'una partícula. En altres paraules, es poden calcular funcions en diferents estats simultàniament. Això porta cap al concepte d'Ordinador quàntic a les darreries del segle xx, quan Peter Shor a la dècada del 1990 va demostrar que aquests mètodes es podrien usar per a la factorització de grans nombres en temps polinòmic, la qual cosa, si s'implementés, ocasionara que la majoria de la criptografia de clau pública fos insegura.

Organitzacions

Revistes

Plantilla:Unreferenced section

Conferències

Vegeu també

Notes

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9