|
Endevinalla veronesa
L'endevinalla veronesa (indovinello veronese en italià) és un breu text escrit als marges d'un pergamí, datat cap a finals del segle viii o principis del segle ix i que constitueix, juntament amb els Juraments d'Estrasburg i la Seqüència de Santa Eulàlia, el primer text conegut en una llengua romànica. Transcripció i interpretacióDiu així: Transcripció diplomàtica:
Interpretació
SignificatEs tracta d'un testimoniatge autorreferencial: la descripció de l'acte d'escriure feta pel mateix amanuense. És una endevinalla freqüent en la literatura tardo-llatina. La traducció seria la següent: "Davant seu guiava els bous, llaurava un prat blanc, tenia una arada blanca, i sembrava una llavor negra". La solució a l'endevinalla és "l'escriptura". Els bous representen els dits, el prat blanc és el full de paper o pergamí, l'arada blanca la ploma, que en aquell temps acostumaven a ser d'oca (blanques), i la llavor negra, l'escriptura. OrígensTrobat a la Biblioteca Capitular de Verona en 1924, el còdex procedeix de la península ibèrica, quasi amb total seguretat de Tarragona,[1] des d'on va poder ser traslladat a Cagliari i Pisa, abans d'arribar definitivament a Verona. Diversos trets del dialecte veronès detectats en el text (com ara versorio amb el sentit d'arada, així com els imperfectes d'indicatiu en -eba) permeten collegir que l'autor va ser un amanuense veronès, probablement de la mateixa Biblioteca Capitular. Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||
