Els llorers del Cèsar

Els llorers del Cèsar

Tipus	àlbum de còmics
Autor	René Goscinny
Llengua	francès
Publicació	França, 1972
Editorial	Dargaud
Personatges	Astèrix
Descriu l'univers de ficció	univers d'Astèrix
Sèrie
Astèrix el gal
← La residència dels déus L'endeví →

Els llorers del Cèsar (títol original en francès: Les Lauriers de César) és el divuitè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.^[1] Va ser publicat en francès el 1972.^[2]

Copdegarròtix i Bonakara es troben a Lutècia, a casa d'Homeopàtix, germà d'ella, que és un ric comerciant. Astèrix i Obèlix els acompanyen però, en el moment del sopar, Copdegarròtix i Obèlix es troben completament beguts i davant la fatxenderia d'Homeopàtix, Copdegarròtix li ofereix un estofat perfumat amb la corona de llorers del César, i Astèrix i Obèlix han d'anar fins a Roma per aconseguir-la.

• A la casa d'Homeopàtix se serveixen plats "exquisits" com cua de castor amb fresons o ungla de bou amb crema.
• Tot i que l'esclau Tastolletus afirma que ve de Grècia, el cert és que les seves faccions no s'assemblen a les dels grecs que apareixen en altres històries.
• A Can Tifus apareix un esclau jove i musculós amb les faccions de Sylvester Stallone als seus primers anys de carrera. Ofereix diverses posis d'estàtues clàssiques, com Laocont i els seus fills d'Agesandre, El Pensador de Rodin o el Discòbol de Miró
• El carceller del circ màxim ho segueix sent a Les dotze proves d'Astèrix.
• Un dels domadors de circ (p. 40) és l'actor francès Jean Richard, que va tenir un zoològic i un circ als afores de París.
• A l'entrada triomfal de Cèsar, els presoners que marxen encadenats són els pirates.
• El bard Assegurançatòrix seu lligat als peus de l'arbre. Somriu feliç quan veu que Homeopàtix ha anat a parar als seus peus d'un mastegot, i li pregunta si també canta.