|
Eleccions legislatives belgues de 1991
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les Eleccions legislatives belgues de 1991 es van celebrar el 24 de novembre de 1991 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants i els 106 del Senat. Es formà un govern de coalició presidit pel socialcristià Wilfried Martens, però el març de 1992 dimití i deixà el càrrec al també democristià Jean-Luc Dehaene.
Resultats a la Cambra de Representants
| Partits
|
Cambra
|
| Vots
|
+/-
|
%
|
+/-
|
Escons
|
+/-
|
|
|
Christelijke Volkspartij
|
1.036.165
|
|
16,8
|
|
39
|
|
|
|
Parti Socialiste
|
831.199
|
|
13,5
|
|
35
|
|
|
|
Vlaamse Liberalen en Democraten
|
738.016
|
|
12.0
|
|
26
|
|
|
|
Socislistische Partij
|
737.976
|
|
12,0
|
|
28
|
|
|
|
Parti Réformateur Libéral
|
501.647
|
|
8,1
|
|
20
|
|
|
|
Partit Social Cristià
|
476.730
|
|
7.7
|
|
18
|
|
|
|
Vlaams Blok
|
405,247
|
|
7,7
|
|
12
|
|
|
|
Volksunie
|
363,124
|
|
5,9
|
|
10
|
|
|
|
Ecolo
|
312.624
|
|
5,1
|
|
10
|
|
|
|
Agalev
|
299.550
|
|
4,9
|
|
7
|
|
|
|
ROSSEM
|
198.182
|
|
3,2
|
|
3
|
|
|
|
FDF-PPW
|
90.813
|
|
1,5
|
|
3
|
|
|
|
Front National
|
64.992
|
|
1,1
|
|
1
|
|
|
|
Partit dels Treballadors de Bèlgica
|
30.491
|
|
0,5
|
|
|
|
|
|
Altres
|
|
|
|
|
|
|
| Total (participació 91,1%)
|
6,152,160
|
|
100,00%
|
|
212
|
|
| Font: IBZ.
|
Resultats al Senat
| Partits
|
Senat
|
| Vots
|
+/-
|
%
|
+/-
|
Escons
|
+/-
|
|
|
Christelijke Volkspartij
|
1.028.699
|
|
16.8
|
|
20
|
|
|
|
Parti Socialiste
|
814.136
|
|
13.2
|
|
18
|
|
|
|
Socialistische Partij
|
730.234
|
|
11,9
|
|
14
|
|
|
|
Vlaamse Liberalen en Democraten
|
713.542
|
|
11,7
|
|
13
|
|
|
|
Parti Réformateur Libéral
|
496.562
|
|
8,1
|
|
9
|
|
|
|
Partit Social Cristià
|
483.961
|
|
7,9
|
|
9
|
|
|
|
Vlaams Blok
|
414.481
|
|
6,9
|
|
5
|
|
|
|
Volksunie
|
365.173
|
|
6,0
|
|
5
|
|
|
|
Ecolo
|
323.683
|
|
5,3
|
|
6
|
|
|
|
Agalev
|
314.360
|
|
5,1
|
|
5
|
|
|
|
ROSSEM
|
196.052
|
|
3,2
|
|
1
|
|
|
|
FDF-PPW
|
86.026
|
|
1,4
|
|
1
|
|
|
|
Front National
|
60.876
|
|
1,0
|
|
|
|
|
|
Partit dels Treballadors de Bèlgica
|
31.754
|
|
0,5
|
|
|
|
|
|
Altres
|
|
|
|
|
|
|
| Total (participació 91,1%)
|
5,992,325
|
|
100,00%
|
|
106
|
|
| Font: IBZ.
|
Conseqüències
Els demòcrata-cristians flamencs (CVP) i els socialistes flamencs (SP) van patit greus pèrdues i el Vlaams Blok va tenir un gran increment, i en conseqüència, la formació d'un nou gabinet va ser extremadament difícil. Després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, Jean-Luc Dehaene (CVP) va formar en 1992 un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la participació del seu partit, els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC),[1] que es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè va dur a terme substancials reformes socials, constitucionals i fiscals.[2]
Referències
- ↑ Cottenier, Ivan «Politiek jaarboek-Année politique-Political yearbook of Belgium 1992» (en anglès). Res Publica, 35, 3-4, 1993, pàg. 363-387.
- ↑ «Jean-Luc Dehaene, giant of Belgian politics, dies» (en anglès). Politico, 16-05-2014. [Consulta: 20 juny 2024].
|
