Les Eleccions legislatives belgues de 1981 es van celebrar el 8 de novembre de 1981 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants Es formà un govern de coalició presidit pels socialcristians Mark Eyskens (fins a 1982) i Wilfried Martens.
Resultats a la Cambra de Representants
El Christen-Democratisch en Vlaams (CVP) es va mantenir com el partit més votat, però va patir la derrota electoral més severa des de la Segona Guerra Mundial i va arribar a un mínim històric tant en nombre d'escons com en percentatges.[1] El guanyador de les eleccions va ser el Parti Réformateur Libéral, que a Flandes, Valònia i Brussel·les van reforçar considerablement la seva posició electoral.[2]
| Partits
|
Cambra
|
| Vots
|
+/-
|
%
|
+/-
|
Escons
|
+/-
|
|
|
Christelijke Volkspartij
|
1.165.155
|
|
19,34
|
|
43
|
▼14
|
|
|
Parti Socialiste
|
765.055
|
|
12,7
|
|
35
|
▲ 3
|
|
|
Partij voor Vrijheid en Vooruitgang
|
776.882
|
|
12,9
|
|
28
|
▲ 6
|
|
|
Socialistische Partij
|
744.586
|
|
12,4
|
|
26
|
=
|
|
|
Parti Réformateur Libéral
|
516.291
|
|
8,6
|
|
24
|
▲ 9
|
|
|
Volksunie
|
588.430
|
|
9,77
|
|
20
|
▲ 6
|
|
|
Partit Social Cristià
|
430.720
|
|
7,14
|
|
18
|
▼7
|
|
|
FDF
|
150.616
|
|
2,49
|
|
6
|
|
|
|
Agalev
|
138.526
|
|
2,29
|
|
2
|
▲ 2
|
|
|
Ecolo
|
153.008
|
|
2,53
|
|
2
|
▲ 2
|
|
|
Partit Comunista de Bèlgica
|
138.992
|
|
2,30
|
|
2
|
▼2
|
|
|
Rassemblement Wallon
|
103.087
|
|
1,71
|
|
2
|
▼3
|
|
|
Vlaams Blok
|
66.422
|
|
1,1
|
|
1
|
▲ 1
|
|
|
UDRT-RAD
|
163.725
|
|
2,71
|
|
3
|
▲ 2
|
|
|
Altres
|
124.310
|
|
2,06
|
|
|
|
| Total
|
6,145,207
|
|
100,00%
|
|
212
|
|
| Font: Cevipol[Enllaç no actiu].
|
Conseqüències
Es va formar un nou govern encapçalat per Wilfried Martens compost per Partit Cristià Popular flamenc (CVP), Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), Parti Réformateur Libéral (PRL) i el Partit Social Cristià való (PSC).[2]
Paul Vanden Boeynants va dimitir com a president del Partit Social Cristià, sent succeit per Gérard Deprez.[3]
Referències
- ↑ Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 269 [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 271 [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].
