Elea (Eòlia)

Elea

Tipus	jaciment arqueològic, assentament humà i polis
Localització
38° 56′ 33″ N, 27° 02′ 39″ E / 38.9425°N,27.0442°E / 38.9425; 27.0442
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00, hora estàndard

Elea (en grec antic: Ἐλαία 'olivera'; en llatí: Elaea)^[a] fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.^[1]

La seva localització exacta roman desconeguda. Estrabó la situa al sud del riu Caicos, a dotze estadis del riu i 120 estadis de Pèrgam. El riu Caicos desaiguava a la badia d'Elea (llatí: Elaeaticus Sinus), que Estrabó considerava erròniament com a part de la badia d'Adramítium. Segons Tit Livi. la ciutat estava envoltada de turons i descansava en una vall. Heròdot no esmenta pas Elea en la seva llista de ciutats d'Eòlia. Escílax, Pomponi Mela, Plini, i Claudi Ptolemeu l'esmenten, però no en donen la situació. Leake, en el seu mapa d'Eòlia, la situa en un lloc anomenat Klisei (Kilisee Keui), al sud de Pèrgam, i l'Atles Barrington la localitza a prop de la moderna vila de Zeytindağ, sempre a la província d'İzmir, a Turquia.^[1]

Estrabó conta que Elea va ser fundada pel rei Menesteu d'Antiga Atenes en l'expedició cap a Troia. Però els atenesos eren grecs jònics, mentre que Elea era una ciutat eòlica, i Estrabó no es preocupa d'explicar aquest fet. És probable que aquesta llegenda fos el motiu per què les monedes d'Elea portaven el cap i el nom de Menesteu.^[1] Efectivament, els motius que apareixen a les monedes d'Elea remeten, en general, a la iconografia atenesa: la imatge de la deessa Atena (meitat del segle v aC i segona meitat del segle iv aC), una olivera o el bust d'un home amb la llegenda ΜΕΝΕCΘΕVC ΚΤΙCΤΗC ('fundador Menesteu'). Sota August, Neró, Hadrià i Còmmode, les monedes porten la inscripció ΕΛΑΙΤΩΝ («Elaitōn», 'eleates') i la imatge varia, essent freqüents, a més d'Atena, Zeus, Persèfone o Demèter, com també Asclepi i altres elements iconogràfics referits a Atena, Demèter i Asclepi.^[2]

La ciutat apareix en la història a meitat del segle v aC, com a part de la Lliga Dèlica. Va passar al Regne de Macedònia i després als selèucides,^{[cal citació]} per acabar en mans del regne de Pèrgam. Fou el port més utilitzat pels reis de Pèrgam.^[1] El 190 aC Antíoc III el Gran la va assetjar. El 156 aC fou assolada pel rei Prúsies I el Coix de Bitínia. El 133 aC va passar a Roma, que no la va ocupar fins al 130 aC. Sota domini romà va tornar a emetre monedes.^{[cal citació]} L'any 90 fou parcialment destruïda per un terratrèmol i estava molt malmesa a començaments del segle ii sota l'emperador Trajà,^[1] però va continuar existint com a petita vila, i va tenir un bisbe sufragani d'Efes, que és esmentat fins al segle xii o començaments del segle xiii. Només se sap el nom de tres dels bisbes: Isaïes el 451, Olbià el 787 i Teòdol al segle xii.^[3] En aquesta ciutat va néixer al segle x Sant Pau el Jove, un monjo del Mont Latros.^[4] La vila degué desaparèixer al segle xiii sota els atacs dels mongols o dels turcmans.^{[cal citació]}