130 aC

130 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	130 aC (cxxx aC)
Islàmic	774 aH – 773 aH
Xinès	2567 – 2568
Hebreu	3631 – 3632
Calendaris hindús	-74 – -73 (Vikram Samvat) 2972 – 2973 (Kali Yuga)
Persa	751 BP – 750 BP
Armeni	-
Rúnic	121
Ab urbe condita	624
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC
Anys
133 aC 132 aC 131 aC - 130 aC - 129 aC 128 aC 127 aC

El 130 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèntul i Perpenna o també any 624 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «130 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• El rei selèucida Antíoc VII Sidetes derrota els parts a la riba del Zab i recupera Mesopotàmia, Babilònia i Mèdia.^[2]
• Laodicea Nisa, reina consort i regent de Capadòcia, viuda del rei Ariarates V, mata els seus cinc fills més grans i proclama al sisè, Ariarates VI, Rei de Capadòcia.^[3]

• Luci Corneli Lèntul i Marc Perpenna són elegits cònsols. A la mort de Lèntul durant el seu mandat s'elegeix cònsol sufecte a Gai Claudi Pulcre.^[4]
• Claudi Pulcre porta al senat romà un informe sobre l'agitació promoguda per Gai Papiri Carbó.^[5]

• Marc Perpenna és enviat a Àsia, al Regne de Pèrgam, per lluitar contra Aristònic, que havia derrotat a un dels cònsols de l'any anterior (131 aC), Publi Licini Cras Dives Mucià. Perpenna derrota a Aristònic en la primera batalla, i tot seguit assetja Estratonicea, on Aristònic havia fugit. La ciutat es rendeix per la fam i el pretendent cau en mans del cònsol.^[6][7]

• Roma: Quint Cecili Metel Pius, magistrat romà.^[8]

• Tàrent: Marc Pacuvi, poeta tràgic.^[9]
• Ptolemeu de Commagena, príncep arsàcida.^[10]
• Ariarates V, rei de Capadòcia.^[11]
• Ptolemeu Memfita, fill de Ptolemeu VIII Evèrgeta II i de sa germana Cleòpatra II. Diodor de Sicília diu^[12] que Ptolemeu VIII va fer desmembrar el cos del seu fill i el va enviar en una cistella a la seva mare a Alexandria, per acabar amb les pretensions de Cleòpatra II.