El corazón del bosque
El corazón del bosque és una pel·lícula espanyola de 1979 dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón ambientada en la postguerra i en la lluita del maquis antifranquista. Fou seleccionada com a candidata a l'Os d'Or en el 29è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] SinopsiEn la dècada del 1950, tot i que la guerra civil espanyola és oficialment acabada, alguns maquis continuen els combats. Un guerriller, conegut com El Andarín, s'amaga a la regió muntanyenca difícilment accessible. La direcció exterior del Partit Comunista d'Espanya hi envia el seu camarada Juan per convèncer-lo que abandoni la lluita armada. Repartiment
ComentariEmmanuel Larraz considera que el camí iniciàtic de la pel·lícula és inspirat en el llibre de Joseph Conrad, El cor de les tenebres.[2] La pel·lícula no es limita pas a l'aspecte política. Criticant la direcció del PCE, culpagle d'abandonar els seus guerrillers després de la desfeta, descriu el seu heroi com una "figura caiguda".[3] El Andarín (Luis Politti) és un combatent en declivi que sobreviu gràcies a l'empatia dels camperols. Un d'ells el matarà, no pas per traïció sinó per salvaguardar la seva aura mítica. Quant a Juan (Norman Briski), enviat clandestinament a Astúries per interrompre la dissidència del maquis, el bosc immens en el que s'enfonsa transforma la seva missió i la converteix en un viatge interior vers el seu propi coneixement. Així la pel·lícula de Manuel Gutiérrez Aragón pren una veritable dimensió antropològica.[3] Premis
Referències
|