|
El Palmar (barri de València)
El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolten i en destaquen nombrosos restaurants. Històricament, el Palmar s'ha caracteritzat per l'alta concentració de barraques, l'habitatge tradicional de l'Horta, que en altres indrets de la comarca té una presència quasi testimonial. Tot i així, progressivament el nombre d'aquestes s'ha anat reduint amb el pas del temps.[1] El 2022 tenia 763 habitants.[2] Es troba a 18 quilòmetres al sud de València, a través de la CV-500, amb una variant que acaba en el mateix poble. Està situat al sud de l'Albufera, en una antiga illa delimitada per la Sequiota, la séquia de Junsa al nord-est, el mateix llac i la séquia vella de la Reina per l'oest, i la vella del Palmar pel sud.[3] És una de les pedanies més conegudes i característiques del llac, localitzada enmig de zones de regadiu, i conserva algunes barraques tradicionals de la zona. La novel·la Canyes i fang (Cañas y barro) de Vicent Blasco Ibáñez està ambientada al Palmar i els seus voltants. HistòriaEn època islàmica, segurament hagué d'existir una alqueria andalusina a l'illa, ja que en el Llibre del Repartiment de Jaume I es fa la donació d'una alqueria de l'Alcúdia, situada a la mateixa illa del Palmar. El 15 de febrer de 1248, en abandonar el lloc els musulmans que hi habitaven, s'ordenà «aturar fins a 100 moros amb les seues dones i fills en aquella alqueria, perquè eren necessaris per al govern de trenta barques [...]».[3] Encara que les disposicions fetes per Jaume I foren molt favorables per a la pesca a l'Albufera, sembla que durant diversos segles la població no fou permanent, i que la majoria de les barraques foren d'habitants d'altres pobles i viles, com València, Russafa, Catarroja o Silla, que les construïen per guardar els estris de pesca i guarir-se en cas de necessitat.[3]  No va ser fins a la segona meitat del segle xviii quan els pescadors i les seues famílies començaren a establir-se a l'illa; es creu que l'ermita ja existia el 1778. Hi ha diverses versions sobre la procedència d'aquesta gent, per bé que quasi totes determinen que el seu origen seria de les poblacions de Catarroja, Torrent i, més probablement, de Russafa, lloc d'on sembla que en un principi les dones es quedaren mentre els homes anaven i venien del Palmar.[3] Així es recorda en una antiga cançó russafina:[4]
D'acord amb el cens més antic que es conserva, de 1854, tenia 65 barraques i una ermita (que depenia de l'església de Pinedo);[5] tenia 289 habitants i pertanyia al municipi de Russafa.[3] L'any 1877 el Palmar, junt amb el municipi de Russafa, va passar a integrar-se en el municipi de València. En la dècada de 1930, el tipus d'habitatge més habitual era ja el de casa unifamiliar de planta baixa i un pis, tipologia que havia anat substituint la de la barraca tradicional, especialment des de l'incendi de 1855, que havia destruït la meitat del poble. També en els anys 30 es construïren tres ponts sobre les séquies del Palmar, deixant així de ser una illa per a unir-se amb terra per la carretera Natzaret-Oliva (actual CV-500). DemografiaEl 1854 tenia 289 habitants, xifra que va continuar augmentant fins als 351 el 1866 i els 436 el 1874. L'any 1910 la població era de 671 i el 1930 s'havia duplicat fins a arribar als 1.410 habitants. Des d'aleshores el creixement va disminuir, i després d'arribar a la xifra més alta el 1950, de 1.543 habitants, va començar a decréixer fins als 775 que hi havia el 2009.[3] Economia Tradicionalment, l'economia del Palmar ha estat lligada a la pesca i al cultiu de l'arròs, però a partir de la dècada de 1960 va començar a canviar cap a la indústria, l'hostaleria i el comerç, sectors que actualment ocupen la majoria de la població.[3] PolíticaEl Palmar depén, administrativament, de l'ajuntament de València, i és un barri dins del districte de Poblats del Sud. Però, donada la seua condició de poblament rural, té un alcalde de barri, encarregat de vetlar pel bon funcionament del lloc i de les relacions cíviques, signar informes administratius i portar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, els suggeriments, les denúncies i les reclamacions dels veïns.[6] TransportsEl Palmar està comunicat mitjançant diverses carreteres secundàries amb la CV-500, que enllaça al nord amb València (a partir del Saler és autovia) i pel sud amb Sueca.[7] També està unit a València amb una línia de metrobús i hi arriben autobusos turístics. Serveis públicsEl Palmar té una seu de la Universitat Popular, la qual realitza activitats d'animació sociocultural, educació per a persones adultes i educació no reglada.[8] També hi ha una Societat Instructivomusical,[9] i un centre d'activitats per a persones majors, on es realitzen activitats socioculturals i recreatives, de convivència, manteniment físic, tallers i cursos diversos.[10] Existeix a més una instal·lació esportiva elemental, que inclou un camp de preesport, una cistella de bàsquet, un camp de futbol 3 x 3, una pista de petanca i instal·lacions per a tennis de taula i escacs.[11] El Palmar té un consultori mèdic auxiliar.[12] Patrimoni
Urbanisme El nucli originari del Palmar es troba al voltant de la plaça de la Sequiota, centre neuràlgic, amb l'església, al voltant del qual es construïren les primeres barraques, anomenades barraques amb culata o de cul de mona, perquè tenien (i encara tenen algunes barraques que s'hi conserven) la part de darrere arrodonida per a trencar els intensos i freqüents vents que bufen a l'illa.[3] A partir de la plaça s'estenen dos eixos paral·lels en direcció nord-sud, els quals estructuren una retícula, creuats per altres carrers perpendiculars, formant el característic plànol allargat del poble.[3] Festes
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Palmar |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.svg){kind=small}