Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ein 'Arik

Plantilla:Infotaula geografia políticaEin 'Arik
عين عريك
Imatge
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 31° 54′ 24″ N, 35° 08′ 35″ E / 31.9067°N,35.1431°E / 31.9067; 35.1431
Vila
Graella palestina163/145
Organització política
GovernacióRamal·lah i al-Bireh
Identificador descriptiu
Fus horari

Ein 'Arik (àrab: عين عريك, ʿAyn ʿArīk) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 7 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 2.005 habitants en 2016, dels quals una tercera part són cristians.[1]

Història

Al sud-oest del poble hi ha Khirbet al-Hafi, on s'ha trobat ceràmica romana d'Orient, juntament amb fragments de vidre i terrasses agrícoles antigues.[2][3] En època croada era coneguda com a Bayt Arif, i ja cap a la meitat del segle xi, el poble, juntament amb un altre just al nord de Jerusalem, pertanyia a l'Església Ortodoxa Siríaca. Cap a 1099, la vila va ser abandonada i, per tant, va ser annexada per un croat, Geoffry de la Torre de David. En 1106, va ser empresonat a Egipte, i el seu nebot es va fer càrrec de les finques. No obstant això, l'església jacobita va apel·lar a la reina Melisenda de Jerusalem per obtenir la seva propietat. Això va ser finalment concedit en 1138.[4] S'hi ha trobat ceràmica croada/abbàssida i dels primers anys de la dominació otomana.[5]

Època otomana

Ein Arik, com la resta de Palestina, va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i el 1596 'Ain' Arik va aparèixer als registres fiscals com a parat de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 24 llars, 14 musulmanes i 10 cristianes. Els vilatans van pagar impostos sobre blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i ruscs.[6]

En 1838, Edward Robinson la va assenyalar com una vila en part cristians, amb 25 homes cristians, i la resta musulmans.[7] Era situada a la regió Beni Harith al nord de Jerusalem.[8]

En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va trobar que Ein 'Arik tenia «quaranta cases petites, habitades per meitat musulmans, meitat cismàtics grecs, que tenen una església.»[9] Una llista de pobles otomans d'aproximadament el mateix any, 1870, va demostrar que Ein 'Arik tenia 41 cases amb 179 homes musulmans, i 24 cases amb 80 homes cristians grecs; un total de 65 cases amb 259 homes. El recompte de població només inclou homes.[10][11]

En 1883 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Ain' Arik com «un petit vilatge de pedra en una vall profunda amb una església grega, els habitants són cristians grecs. Hi ha una bona deu a l'oest en un petit corrent. El lloc és envoltat per oliveres i hi ha llimoners i altres arbres al voltant de l'aigua.»[12]

En 1896 la població d' 'Ain arik era estimada en 471 persones; la meitat cristians i l'altra meitat musulmans.[13]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d'Ain 'Arik era de 200 cristians i 165 musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 220 cristians i 274 musulmans en un total de 117 cases.[15]

En el cens de 1945 la població d'Ein 'Arik era de 610 habitants; 360 musulmans i 250 cristians,[16] mentre que l'àrea total de terra era de 5,934 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests, 2.203 eren per plantacions i terra de rec, 1.168 per a cereals,[18] mentre 32 dúnams eren classificats com a sòl edificat.[19]

Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ein 'Arik fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.

Hi ha dues esglésies situades al poble, una ortodoxa cristiana i l'altre catòlica romana, Couvent Saint-Etienn. Hi ha una mesquita al centre del poble i té el minaret més alt de tota Palestina.[20]

Referències

  1. «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 13 setembre 2017].
  2. Dauphin, 1998, p. 838
  3. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 112
  4. Pringle, 2009, pp. 233-234
  5. Finkelstein et al, 1997, p. 330
  6. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 121
  7. Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 124
  8. Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 124
  9. Guérin, 1875, pp. 46 -47
  10. Socin, 1879, p. 142
  11. Hartmann, 1883, p. 125
  12. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 7
  13. Schick, 1896, p. 124
  14. Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
  15. Mills, 1932, p. 49
  16. Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 26
  17. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64
  18. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
  19. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
  20. Ecole Biblique

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9