Kafr Ein es pot traduir com a «poble de la font». El poble conté deu deus i deu embassaments, un dels quals ha estat recentment danyat. Es creu que hi ha un lloc antic a la part alta d'una muntanya local coneguda com a Haraek, que conté una església i una mesquita. Segons la llegenda local, el lloc va ser destruït durant les Croades i l'únic poblat que va sobreviure a la seva destrucció van fundar Kafr Ein.[3]
Kafr Ein fou governada per la família Barghouti durant tota la meitat posterior del domini otomà a Palestina, situada dins del xeïcat de Bani Zeid. Va produir els 52 anys de l'oli d'oliva anualment, exportant-lo a Jerusalem o Naplusa principalment per a sabó Nabulsi.[6][7][8]
L'explorador francès Victor Guérin passà per la vila en 1870, va assenyalar que "no semblava molt considerable,"[9] mentre que una llista de pobles otomans d'aproximadament el mateix any va mostrar una població de 260 habitants, en 69 cases, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[10][11]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Kefr Ain com un «petit vilatge en un pendent de la muntanya, subministrat per l'Ain Mathrun.»[12]
En 1896 la població de Kefr ‘ain era estimada en 516 persones.[13]
En 1945 la població era de 550 musulmans,[16] mentre que l'àrea total de terra era de 7,145 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests, 4.928 eren plantacions i regadius, 724 per a cereals,[18] mentre que 19 dúnams eren sòl edificat.[19]
Abans de la Segona Intifada, al voltant del 10% dels residents del poble treballaven a Israel. El cultiu principal de Kafr Ein és l'oliva. No obstant això, també es cultiven llenties, grans i verdures. Hi ha unes 200 ovelles i cabres a la vila.[3]
El 1980, l'electricitat fou connectada a Kafr Ein. Hi ha deu botigues i una escola al poble, i una altra compartida amb Qarawat Bani Zeid. Molts residents reben ajuda de la Creu Roja i UNRWA.[3]
.svg)
